El quadern gris

Si el Pla madur va crear la millor prosa en llengua catalana reelaborant les seves experiències, gustos, sensacions i paisatges a partir d’un quadern de joventut, em sembla que ell mateix estaria molt d’acord amb la recreació que d’questa prosa meravellosa n’ha fet Joan Ollé, a partir de l’adaptació teatral de l’obra del mateix nom, “El quadern gris”. Els textos triats d’aquell quadern, dits amb naturalitat i transparència pel Pla jove (Ivan Benet ) i el Pla madur (Joan Anguera), amb el contrapunt de la figura i la veu càlides de Montserrat Carulla, s’ajusten a l’escenari i arriben a l’espectador amb les mateixes sensacions de curiositat, de benestar, de tendresa, de murrieria i de sorpresa que devia experimentar el Josep Pla dels 68 anys al revisar i ampliar les notes preses una mica improvisadament quan en tenia només vint-i-un o vint-i-dos. Pel finestral del fons de l’escenari es filtren, i a vegades només es suggereixen, els contorns dels paisatges de joventut, del Mas Pla, del recambró de la dispesa d’estudiant a Barcelona, dibuixats verbalment per la riquesa de matisos del llenguatge planià que amb tons diferents descriu, critica, sornegueja, especula, s’admira, es distancia i s’apropa a si mateix, personatge fet de dèries, de dicteris, de reflexions filosòfiques i culinàries, de conviccions a vegades apriorístiques, d’amistats útils i distants, de fonaments vilatans per a les grans definicions, d’adjectius a la recerca de la precisió total, de contradiccions, de lectures, de discussions i tertúlies, mogut en definitiva per una atracció vitalista vers el terròs, el mar i la ciutat.

Teatre de la paraula, el defineix el mateix Joan Ollé, com oposat al teatre d’imatges; teatre de lentitud sotmès al temps i a la modalitat i capacitat de comprensió que marca l'espectador, enfront del teatre de moviment. Sens dubte un teatre que intenta dir el que l'espectador està en disposició d'escoltar i de comprendre, per enriquir-se a partir d'una experiència que li resulta propera i definible; no un teatre de sensacions imposades que busca sobretot portar l'espectador a un món experiencial completament nou. Benvinguda sigui aquesta concepció teatral si en cada creació és capaç de transparentar la riquesa dels textos amb la mateixa profunditat i naturalitat que demostra en aquest quadern gris.