Aniversari

Joan Miró: Terra llaurada
Un nen assegut al banc de l’escola,
un noi temorenc que enyora el seu poble,
un jove escindit a ciutat romana
i un enamorat a mitjan setanta.
Un pare feliç amb feina pagada,
un germà dolgut que torna a la calma,
un fill agraït a la terra pobra
i un adult gaudint del pas de les hores.

No trobaria el traç del que he viscut,
ni em sentiria viu al cap dels anys,
sense dir els noms que són i que sóc ara,
si no creixés amb ells a cada instant
per guanyar-me el present del que ha sigut
com un regal del temps que no s’acaba.
C.A.

Comentaris

Ramon Bassas ha dit…
Per molts anys
cinto amat ha dit…
Moltes gràcies, Ramon

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat