quadern d'en Cinto Amat

           La tesi de l’idealisme independentista a Catalunya es fonamentava en què Junts pel Sí guanyaria les eleccions del 27S per majoria absoluta d’escons, i molt probablement també de vots, el que havia de permetre un govern còmode en tot cas i una ratificació de la legitimitat democràtica del procés que l’encaminaria cap a la concreció de la idea de la independència en realitat per la via de fet de la desconnexió amb l’Estat, l’elaboració ràpida de les lleis estructurals (de transició, de la seguretat social i d’hisenda) i l’inici d’un procés constituent amb declaració unilateral d’independència avalada   per una Constitució que seria ratificada pel poble i reconeguda internacionalment a curt o a mig termini. Aquesta interpretació fenomenològica del procés es desprèn clarament de la lectura del full de ruta del programa de Junts pel Sí. El que es pogués guanyar amb els resultats de la Cup seria un plus a afegir a la consistència ...

1)      Algunes xifres.       Segons dades de l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als refugiats) en el 2.015 : 59,9 milions de desarrelats forçosos al món; 38,9 milions de desplaçats interns; 19,5 milions de refugiats i 1,8 milions de demandants d’asil. L’any 2005 eren 37,5 milions.       2.800 migrants han perdut la vida al Mediterrani entre gener i setembre de 2015   (3.280 el 2014). Segons l’observatori de fronteres Migreurop, entre 1990 i 2000 van morir 2425 persones a l’Estret de Gibraltar, i 6000 a l’Estret de Messina (Sicília), Malta, Lampedusa i costa de Líbia.   Segons l’Oficina Internacional de Migracions (OIM) en el període 2.000-2014 els morts van ser 22.400.     366 nàufrags morts l’octubre de 2.013 a Lampedusa; 500 morts a Malta el setembre de 2014; un miler en tres naufragis entre el 12 i el 19 d’abril de 2015. Camió amb 71 migrants asfixiats a Viena.   Aylan Kur...

Quatre xacres més que greus patia el president Mas de manera que ara els seus han d’acceptar-ne el traspàs. Amb òrgans vitals del partit infectats de corrupció no podia resistir la necrosi del pulmó. Tenia plebiscitària (una estranya malaltia) amb insuficiència de vots i espasmes de democràcia per manca d’irrigació. El pànic exagerat a unes noves eleccions el deixà paralitzat atacant fetge i ronyons. Per complicar més el quadre una bactèria cupaire li ha xuclat el que en quedava fins l’última engruna d’aire. Finalment un cup d’estat ens l’ha ben plebiscitat. C.A.

     Si més enllà de les tímides autocrítiques que comencen a sentir-se a les files independentistes a rel del no de la Cup a investir Mas president, i que es centren quasi totes en el suposat error de bona fe en el que va incórrer Junts pel Sí a l’hora de suposar que els escons dels antisistema sumarien per l’objectiu comú de la independència, es vol buscar una explicació objectiva, política, i no merament subjectiva, per analitzar els factors que han entrat en joc abans i després del 27S fins arribar al resultat actual, s’hauria de tenir en compte el conjunt de contradiccions que ha anat acumulant el procés fins a desembocar en el punt d’inflexió de cara al futur immediat que significa l’haver de convocar noves eleccions.     Modestament des d’aquest blog he anat comentant les insuficiències de plantejament del procés des de les eleccions anticipades de novembre de 2012, i des de molt abans, de manera que ara podria donar fàcilment per reprod...

El vint-i-set de desembre, fum, fum, fum (2), i la Cup a Sabadell no ha decidit, no ha decidit donar al Mas la presidència ni acabar aquesta comèdia, fum, fum, fum. A la Plaça de Sant Jaume, fum, fum, fum (2), no tenim cap president de Junts pel Sí, de Junts pel Sí, per manar ni una setmana mentre duri la gatzara, fum, fum, fum. Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum (2), ja respon Romeva el gran amb gran cabal, amb gran cabal, jo en faré tres mil votades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum. Tot plegat és enganyifa, fum, fum, fum (2), farà un pet, farà pudor, serà millor, serà millor, fotre el camp d’aquesta història i deixar-nos de cabòries, Fum, fum, fum.  C.A.

  Visitació, de Manuel Cusachs, al camí de la cova de Montserrat “L’àngel va dir a Zacarias: restaràs callat i no podràs parlar fins al dia que s’esdevindran aquestes coses. Tan bon punt Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant saltà de goig al si d’ella. Tot seguit   a Zacarias, pare de Joan, se li obrí la boca i se li deslligà la llengua” ( Evangeli segons Sant Lluc, 1, 20, 41 i 64) Al pòrtic lluminós d’un poble de Judà es creuen el neguit i el goig de dues dones que senten al seu ventre l’empenta d’unes mans frisant per modelar el contorn de les coses. I la claror es fa àngel, s’abaixen els tossals, s’omplen les fondalades de veus i d’aigües noves, i per contar el miracle que astora els ignorants les ales de la llum refan les boques closes. Les veus de dues dones redrecen els camins on la pedra esdevé de nou cor bategant per la bellesa fonda que albira a la brancada. Retenen les paraules al seu si, ben endins, la remor tremolosa de l’...

      El laberint de la política catalana s’ha traslladat   a la política espanyola, de manera que el que aquí és una insuficiència de legitimitat i una confrontació amb la legalitat, allà consisteix en una confrontació ideològica i de manca de cultura de pacte que pot fer molt difícil trobar una sortida. Però hi ha, em sembla, una diferència essencial: a la política espanyola se li presenta el repte d’administrar el temps i de saber guanyar espais comuns entre noves i velles forces polítiques, mentre que a Catalunya ja hem malbaratat quasi tot el temps que teníem i hem anat perdent tots els espais comuns. La dinàmica espanyola és de tempteig, d’errors,   d’aconseguir pactes, i molt probablement de fracassos successius dels que es podran treure moltes lliçons; la dinàmica catalana és d’acceleració i de desconnexió, i per això mateix més depressiva que constructiva.     El temps polític sovint demana pauses i exigeix demores per poder a...

Mentre el conseller Colell ha d’anar de genollons fins a jugar-se la pell per cobrar alguns calerons, el candidat Kiko Homs és un Midas rediviu que transforma les raons amb un cinisme festiu. Si li mires bé la cara no sembla que sigui víctima de l’Espanya de la claca que ens anorrea i ens pispa. Expert en les arts de màgia, és capaç d’anar a Madrid i explicar la tauromàquia dient el que aquí no ha dit, tallar la cua als lleons i convèncer els congressistes que per atendre a raons s’han de fer independentistes. Té més fum al pensament que la Patum i els cupaires, li suen els arguments com les bombolles pels aires. L´últim hit de la llei d’Homs és que no cal referèndum com proposa l’Errejón perquè el tema ad decidendum no és votar que sí o que no sinó fer-se independents com més de pressa millor digui el que digui la gent. Ell ja encarna aquest mandat, ell ja és la independència, és el país sublimat co...

  L’assistència a la presentació a Òmnium de Mataró, el passat dimecres, del llibre d’articles i reflexions del periodista Francesc-Marc Álvaro ( “Per què hem guanyat” ), em va plantejar algunes qüestions:      1.- La urgència per editar, seguint les pautes de l’oportunitat del moment,   s'ha valorat molt més que la congruència (en aquest cas no seria adequat parlar de qualitat) del producte .    De ben segur estava pensada la seva edició en un context de clara victòria de les opcions independentistes el passat 27S, com una continuació explicativa del que en els ambients independentistes es donava per fet. Els resultats, en canvi, convidaven més aviat a plantejar la pregunta de Per què no hem guanyat. Es pot jugar amb les xifres, però aquella nit va quedar clar que l’independentisme no havia assolit la força que esperava. Per què, doncs, les presses en editar un producte que estava destinat a ser desmentit immediatament pel seu mateix a...