Visitació




 Visitació, de Manuel Cusachs, al camí de la cova de Montserrat

“L’àngel va dir a Zacarias: restaràs callat i no podràs parlar fins al dia que s’esdevindran aquestes coses.
Tan bon punt Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant saltà de goig al si d’ella. Tot seguit  a Zacarias, pare de Joan, se li obrí la boca i se li deslligà la llengua” (Evangeli segons Sant Lluc, 1, 20, 41 i 64)

Al pòrtic lluminós d’un poble de Judà
es creuen el neguit i el goig de dues dones
que senten al seu ventre l’empenta d’unes mans
frisant per modelar el contorn de les coses.

I la claror es fa àngel, s’abaixen els tossals,
s’omplen les fondalades de veus i d’aigües noves,
i per contar el miracle que astora els ignorants
les ales de la llum refan les boques closes.

Les veus de dues dones redrecen els camins
on la pedra esdevé de nou cor bategant
per la bellesa fonda que albira a la brancada.
Retenen les paraules al seu si, ben endins,
la remor tremolosa de l’aigua sadollant,
la dèria d’un infant que és carn il.luminada.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat