Sobirania negativa

     

   La Resolució del Parlament del passat 9 de novembre, ara anul.lada pel TC, sobre el procés de desconnexió democràtica, instant el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats del mateix Parlament, i reiterant que el procés no se supeditarà  a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència, tant si està destinada a ser punt de referència obligat per al Govern que surti del pacte de Junts pel Sí amb la Cup, com si haguéssim d’anar a unes noves eleccions el mes de març, quedarà com una fita parlamentària única en la història recent del parlamentarisme europeu, per la seva manca absoluta de sentit institucional, per la contradicció en els seus propis termes, per la impossibilitat de ser acomplerta sense provocar la nul.litat en cadena dels actes de Govern de la Generalitat que s´hi avinguin, i sobretot pel desconcert jurídic i la perplexiat que crea en les institucions europees que no poden creure que un Parlament democràtic sigui capaç de malbaratar en un sol  acte tota la legitimitat de què disposava i posar-se a si mateix entrebancs insalvables per governar amb un mínim de coherència.

    Fa temps es deia que en el procés no s’havien de cometre errors que ens poguessin fer perdre o restar legitimitat de cara enfora. Doncs bé, aquesta Resolució és un error monumental, que presenta davant d’Europa i de les instàncies internacionals la imatge d’un Parlament arbitrari, que diu que inicia un procés de desconnexió de l’Estat espanyol quan en el Recurs que presenta davant elTribunal Constitucional, al qual s’ha obligat a desobeir a priori, exposa absurdament que és una simple declaració d’intencions polítiques sense força jurídica vinculant, i per aquest mateix Tribunal se li ha de recordar allò que és obvi en el dret constitucional de qualsevol país democràtic, és a dir: que la primacia de la Constitució és garantia de democràcia també per la previsió dels procediments de reforma que inclou per a la seva pròpia reforma, i que en el cas de Catalunya aquesta exerceix el seu autogovern d’acord amb la Constitució i l’Estatut que és la seva norma institucional bàsica. Algú diu ara que això no li fa ni fred ni calor. Doncs estem apanyats si hem de quedar a les mans d’aquests masoques autoindulgents que per mor de defensar a ultrança les bondats del procés s’han de presentar sempre més tontos del que en realitat són, com els pallassos del circ.

    El que fa aquesta Resolució és crear un buit total de legalitat als peus del Parlament, i per tant també als peus del futur Govern. És una acte de plena sobirania negativa, perquè es desfà alhora de la normativa vigent, en la que tots ens reconeixem encara que moltes vegades no ens agradi o no hi estem d'acord, i ens remet a una altra d’inexistent que encara ningú no ha pogut reconèixer. Més que un brindis al sol és una automutilació que suprimeix d’arrel tota possibilitat de govern. És una autocondemna absurda a governar sobre el buit institucional, un atemptat a la política i un homenatge al populisme autodeterminista.

    El professor Daniel Innerarity (“La política en tiempos de indignación”) sosté que, en el fons, la il.lusió d’una societat autogovernada sense mediacions institucionals i jurídiques es distingeix molt poc del mite de l’autorregulació dels mercats, perquè ambdós extrems comparteixen la mateixa ideologia antipolítica i antiinstitucional. L’eficàcia immediata de la voluntat popular, recorda Innerarity, només es pot aconseguir en termes negatius i antipolítics: “la societat ja no és estructurada pel dret i la políticia sinó pel sentiment i les conviccions”.

    Als qui ens volen convèncer que l’anul.lació pel TC deixa indemne la voluntat política que conté,  els haurem de recordar que l’aprovació  d’aquella resolució va constituir un acte radicalment antipolític, un exercici de sobirania negativa que pretenia explorar una actuació de terra cremada per aconseguir els foscos beneficis del “tant pitjor, tant millor”. És humiliant que actuacions com aquesta ens portin a haver de reconèixer que l’anul.lació del TC no és un acte contra Catalunya sinó un acte elemental de salvaguarda democràtica.