Homs

Mentre el conseller Colell

ha d’anar de genollons

fins a jugar-se la pell

per cobrar alguns calerons,

el candidat Kiko Homs

és un Midas rediviu

que transforma les raons

amb un cinisme festiu.

Si li mires bé la cara

no sembla que sigui víctima

de l’Espanya de la claca

que ens anorrea i ens pispa.

Expert en les arts de màgia,

és capaç d’anar a Madrid

i explicar la tauromàquia

dient el que aquí no ha dit,

tallar la cua als lleons

i convèncer els congressistes

que per atendre a raons

s’han de fer independentistes.

Té més fum al pensament

que la Patum i els cupaires,

li suen els arguments

com les bombolles pels aires.

L´últim hit de la llei d’Homs

és que no cal referèndum

com proposa l’Errejón

perquè el tema ad decidendum

no és votar que sí o que no

sinó fer-se independents

com més de pressa millor

digui el que digui la gent.

Ell ja encarna aquest mandat,

ell ja és la independència,

és el país sublimat

com a punt de referència.

Tot això és oli en un llum

i qui no sap veure-ho clar

és que té una bena als ulls

i no vol ser català.

Aquest venedor de fum

se’ns fondrà dins del procés,

quan acabi la Patum

es farà fum ell mateix.

C.A.