Poemes a quatre mans (22) : Arbres perduts - Arbre caigut
Arbres perduts
Arbres perduts per l’abandó dels homes,
que lentament fineixen
i que no donen fruit ni res esperen,
tenen potser memòria d’altres hores,
de les flors blanques, de la fruita verda,
de la saba fresca, de les branques tendres ?
Generosos, la fruita ja madura
els era arrabassada
sense exhalar cap plany, sense una queixa
que els privés de l’esforç de cada anyada !
Vida i gaudi dels homes que els volien
tan sols per llur profit i llur i gaubança.
Arbres perduts, sentiu ara tristesa
davant la fi propera ?
Restarà de vosaltres altra cosa
que el tronc cendrós cremat en poca estona
o bé el corc que us rosega nit i dia ?
No tindreu un rebroll que us ressusciti ?
B.A. (“Ferides d’amor” 1984)
Arbre caigut
Fores fa temps
un faig d’altiva testa
desafiant
el vent de les tempestes
i el cim de roca esquerpa.
Potser un mal llamp
et travessà l’esquena
de dalt a baix
en una nit infausta
de lluita sense treva.
Estès a terra
les branques són aletes,
i l’arrel boca
d’un cetaci que repta
perdut fora de l’aigua.
Arbre caigut,
mirall del que ens espera,
metamorfosi
de cossos i de ments
cada cop més inermes.
C.A. (2022)
Pots escoltar els poemes :
Comentaris