Notes d’un viatge a Polònia (2). Wroclaw i Poznan

Wroclaw

Tres hores i mitja de cotxe entre Cracòvia i Wroclaw, que traduïm per Breslàvia. Ciutat banyada pel riu Oder, que la travessa amb nombrosos canals, a la frontera amb Alemanya, ocupant la baixa Silèsia després de la segona guerra. Extensió de frontera que van haver de reconèixer els alemanys per compensar la pèrdua de territoris polonesos a les fronteres orientals que passaven al domini soviètic. El desplaçament de fronteres a est i oest va comportar el desplaçament de persones i , per tant, un afegit al perjudici immens de la segona guerra per a Polònia.

Desprès de la primera ocupació soviètica de 1.939 a 1.941 va seguir l’ocupació alemanya de 1.941 a 1.944, i finalment la pèrdua de les fronteres de l’est i la submissió de la totalitat de país al règim soviètic. La població per llengua en els territoris polonesos annexionats per la URSS era la següent: 37,1% ucraïnesos; 15,1% bielorussos; 8,3% jiddisch; 36,5% polonesos i 3% d’altres llengües. Podem imaginar l’enorme problema humà, social i polític que representava el nou assentament de poblacions senceres en les zones de l’altre extrem del país on s’havien de desplaçar. Segons el cens polonès de 1.931 la població total polonesa dels territoris guanyats per la URSS era de 10.653.000 persones.

Avui Wroclaw se la coneix com la Venècia polonesa, és la tercera ciutat del país, lentament recuperada de la destrucció de la segona guerra. La totalitat dels edificis públics van ser afectats entre un 70 i un 80%, de manera que la reconstrucció conserva poc dels elements i dels estils originaris.

A l’illa del centre apareix com una exaltació la catedral de Sant Joan Baptista, en un estil neogòtic, reconstruïda amb elements arquitectònics i mobiliaris procedents d’altres lloc de Polònia. L’altar, per exemple, és una joia del S.XVI completada per orfebres protestants sota la direcció de la jerarquia catòlica. Val a dir que la conversió d’una part important de la noblesa al protestantisme no es va traduir en els violents enfrontaments produïts en molts països europeus. En aquest aspecte es diu que Polònia va ser en tot temps una terra religiosament tolerant, sense fogueres.

Anant cap a la Plaça del Mercat ens trobem amb un senzill monòlit d’homenatge al teòleg i pastor evangelista Dietrich Bonhoeffer, nascut a Wroclaw el 1.906 i assassinat al camp de concentració de Flossenbürg el 9 d’abril de 1.945. Em venen a la memòria el compendi dels seus “Escrits des de la presó” i, sobretot, la seva “Ètica”, obres de referència quan estudiava filosofia i teologia. En el preàmbul d’aquesta última sintetitza el camí de les estacions cap a la llibertat: l’autodisciplina, l’acció, el sofriment i la mort.

La Plaça de Mercat és el nucli vital de la ciutat. L’Ajuntament al seu centre és una obra cabdal de l’arquitectura gòtica. Iniciada el 1.242 s’hi van anar afegint la torre i els soterranis el S,XIV, amb progressius treballs d’embelliment el S.XVI, sobretot a la façana oriental. Després de la guerra es va haver de reconstruir entre el 1.949 i el 1.962. Les cases renaixentistes i barroques que la rodegen són totes també reconstruïdes.

Davant del mercat actual municipal es troba l’església greco-catòlica de Sant Vicenç i Sant Jaume que, tot i ser d’obediència catòlica, està servida per clergues casats amb ritus ortodox. Un prevere amb el fill d’uns dos anys al braços m’explica que en aquests moments atenent sobretot feligresos refugiats de la guerra d’Ucraïna, uns 300.000 a la ciutat.

Els anys vuitanta, amb l’augment de l’oposició a l’estalinisme, es va crear una original forma popular de posar en evidència les contradiccions del règim consistent en la col.locació en molts racons de la ciutat de petits gnoms o follets, representant amb humor l’esperit de personatges i situacions que resultaven desconcertants per a les autoritats. Hi son a centenars.

A la universitat sorprèn la riquesa cromàtica, rococó, de les sales Leopoldina i Mariana, en honor de l’emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1.658-1.705). El 1.525 Silèsia i Wroclaw havien passat a formar part dels Augsburg d’Àustria. Obra mestra de F.J. Mangold, dissenyada per l’arquitecte italià Cristòfor Tausch entre el 1728 i el 1732, la Sala Leopoldina és al,legòrica, repleta de retrats de filòsofs, de deixebles i de poetes de l’antiguitat. Els frescos del sostre produeixen un cert efecte trompe l’oeil

Poznan

Amb quatre hores més de cotxe arribem a Poznan, travessada pel riu Warta. La visita a la ciutat és ràpida, i en certa manera repetim el circuit que ja ens és conegut des de Cracòvia i Wroclaw. Ens situem altra vegada a l’illa de la catedral amb la seva imponent forma neogòtica després de la reconstrucció. Al soterrani hi resseguim algunes de les tombes dels primers monarques polonesos.

El primer rei de Polònia, Mieszko, la va fer capital del regne el S. X, amb la ciutat limitada al centre de l’illa. Així va durar fins que després de la invasió txeka del S. XI la capital es va traslladar a Cracòvia. Altra vegada ens apareix la crua realitat de les successives invasions i reparticions patides a Polònia sense solució de continuïtat fins al S. XX. El territori s’eixamplava o s’estrenyia cap a orient o cap a occident segons s’anaven succeint les ocupacions de pobles eslaus orientals o germànics.

A L’interior de la catedral destaquen el retaule de l’escola del ja conegut Veit Stoss i la capella daurada del S.XIX que ha mantingut el seu aspecte bizantí.

De nou a la Plaça del Mercat admirem l’Ajuntament renaixentista amb les galeries recobertes d’escultures, i les cases circumdants dels Ss XVI i XVII, animades pels dolls d’aigua de quatre fonts. Entre els molts aforismes en llatí inscrits a la part superior de la façana principal de l’Ajuntament n’hi ha un que diu “Foelix civitas que tempore pacis bella nutrit” (“Feliç la ciutat que en temps de pau cultiva la bellesa”)

A les dotze del migdia al rellotge da la torre de l’Ajuntament apareixen dues cabres que lluiten testa contra testa mentre un trompetista des d’una terrassa lateral les acompanya físicament amb so en directe. Les cabres que van donar l’alarma a rel d’un incendi provocat per un cuiner també formen part de la llegenda de la ciutat.

A l’església dels jesuïtes el barroc resulta alhora fastuós i recarregat. Tenim ocasió d’escoltar-hi un breu concert d’orgue, amb força públic als bancs, que es repeteix cada dia a la mateixa hora amb peces diferents. La llegenda també diu que cada vegada que es repara l’orgue s´hi passeja per sobre l’ombra de la vídua anònima que en va pagar la reconstrucció el S.XIX.

Wroclaw i Poznan

1 i 2 d’agost de 2.024

IMATGES

WROCLAW