Notes d’un viatge a Polònia (1) . Cracòvia i Auschwitz-Birkenau

d’agost 12, 2024

Cracòvia, capital del regne de Polònia entre el S.XI i el XVI, té el castell i la catedral en un turó sobre el riu Vístula. Castell del XV i la catedral gòtica de Sant Wenceslau, la més gran de Polònia, amb les capelles de les coronacions dels monarques (dinasties Plast i Jaguelloni, entre el IX i el XVIII) i les seves sepultures.

Meravellosa la plaça del Mercat Central a la ciutat vella (Patrimoni de la Humanitat en la primera llista de la Unesco), amb la torre de l’Ajuntament i l’estàtua del poeta romàntic Adam Mickiewicz, una de les places medievals més grans d’Europa. Al centre, el mercat de teles, reminiscència de l’activitat de teixits del S.XVI i avui un animadíssim espai de comerços de tota mena. Circumdant la plaça tots el edificis tenen interès històric i arquitectònic en especial l’església gòtica de l’Assumpció, amb el retaule marià de l’artista de Nuremberg Veit Stoss (S. XV), l’altar gòtic més gran d’Europa.

En deixar la plaça ens adonem del memorial del soldat Walenty Badylaks que el 1980 es va immolar al mig de la plaça en protesta per l’oblit de la matança de Katyn, d’oficials i intel.lectuals polonesos, perpertrada pels soviètics el 1939 en invadir Polònia després de la repartició del país entre Alemanya i Rússia (pacte Mólotov – Ribbentrop).

Al Coll.legius Maius de la universitat una placa recorda que Copèrnic en va ser alumne entre 1.491 i 1.495. Passem per l’església dels franciscans amb el record del Pare Kolbe. El que fou seminari clandestí durant el període soviètic mostra el retrat de Wojtyla, que hi estudià, esdevingut el 1978, sent arquebisbe de Cracòvia, el Papa Joan Pau II fins al 2005. Interessant el museu Czartoryskich, col.lecció particular de pintures i art entre els Ss XV i XIX. “La dama l’ermini”, de Leonardo de Vinci , i “Paisatge amb el bon samarità”, de Rembrandt, en són les estrelles. Hi trobem també mostres de vells coneguts, com Lorenzo Lotto i Gozzoli.

Una altra mena d’art laboriós, i econòmicament molt rendible durant set-cents anys, descobrim a la mina de sal de Wieliczka, a les afores de Cracòvia. La sal va significar més del 30% de la riquesa del país durant segles. La mina va tancar el 1966 i disposa de 35 Km de corredors distribuïts en 9 nivells fins a 335 metres de profunditat. És, també, Patrimoni de la humanitat. Suors, religió, art i història s’encavalquen en tots els racons de la mina. L’espectacular sala d’escultures de sal n’és la millor síntesi.

La visita al barri hebreu de Kazimierz, fundal per Casimir el Gran el S.XIV, ens du a les portes del que fou el gueto dels jueus durant l’ocupació nazi, des de 1941 fins al seu aixecament i destrucció amb la deportació de la totalitat dels seus habitants (uns 300.000) als camps d’extermini. En un pati del barri s’hi rodaren algunes escenes de “La llista de Schindler”. Una senzilla plaça amb cadires escampades és avui un conjunt escultòric que fa present l´anada al gueto dels infants traginant a coll les cadires que tenien a casa.

Es pot visitar la sinagoga Remu (el rabí que va teoritzar el judaisme ortodox i en va regular la pràctica i els costums fins als últims detalls). Al cementiri del costat, amb el testimoni de les pedres sobre les tombes, tres jueus ortodoxes preguen davant la tomba de Remu, lloc de peregrinació constant, amb deixa de papers d’intencions i peticions tot al voltant.

Molt a la vora de la sinagoga l’escultura de Jan Karski recorda el soldat i diplomàtic de Cracòvia (mort el 2000) que fou el primer en informar al govern polonès a l’exili de Londres, a Churchill i al president nordamericà Franklin D.Roosevelt de les atrocitats que cometien els nazis al gulag d Varsòvia i als camps d’extermini. Ningú va creure que allò fos possible. Karski va aportar el seu testimoni fonamental a la producció cinematogràfica Shoah, de Claude Lanzmann el 1.985.

La visita del barri hebreu i la memòria del gueto és el preàmbul de l’anada al camp d’Auschwitz-Birquenau, a 70 Km de Cracòvia. El camp de concentració més gran, i a partir de1.942 el més gran camp d’extermini de jueus. Entre 1940 i 1945 hi van ser deportades 1.300.000 persones (1.100.000 jueus, entre 140.000 i 150.000 polonesos, 23.000 gitanos, 15.000 presoners soviètics i 25.000 d’altres grups ètnics). Convé recordar que en el transcurs de la segona guerra van morir un total de 6.000.000 de polonesos, la meitat dels quals eren jueus.

Auschwitz-Birkenau

Anant dels guetos

a Auschwitz-Birkenau

el mal reptava

per portar a l’extermini

infants, homes i dones.

Omnipotent

l’ou de la serp creixia

en aquest camp,

aquí on fixem ara

els nostres ulls incrèduls.

“Siguis autèntic”