Begònia

 

Begònia

 

Vestida de verd maragda

senyoreja la begònia

lluint les mans delicades

que fimbregen  a tota hora.

 

Amb flors penjant d’arracades

em sorprèn enriolada

i tremola envermellida

quan l’hi arriba el frec de l’aire.

 

El llambregueig de les fulles

em garbella la mirada

fins que arrela en els meus ulls

i m’empelta de natura

omplint les closes pupil.les

d’una presència infinita.

C.A.