Notes d’un viatge a Polònia (i 3) . Varsòvia

Comencem la visita a Varsòvia (1.800.000 habitants, una mica més gran que Barcelona) pel Parc Lazienki, grandiós. Varsòvia, com en general totes les ciutats poloneses, gaudeixen de molts parcs, així com d’una espessa xarxa de tramvies que faciliten molt la circulació urbana. Varsòvia també té metro.

Dins del Parc és obligat el retrat a l’escultura de Frederic Chopin, monument jugendstil del 1904, inspirat en la naturalesa. El seu nom polonès Fryderyk Franciszek Szopen va canviar per la nominació francesa de Frederic-François Chopin quan amb vint anys el seu pare el va fer anar a París, d’on ja no va tornar. Malalt de tuberculosi va morir molt jove als 39 anys (el 1.849).

Quasi davant per davant de l’escultura de Chopin hi ha un modest bust de Franz Liszt, hongarès, compositor i pianista contemporani de Chopin amb qui va coincidir a París el 1.823. Com si l’art de la música creés lligams lluny de la terra que les lluites polítiques havien dividit.

Costa d’imaginar que el millor compositor polonès, i un dels millors pianistes de tots els temps, hagués nascut en un llogarret a prop de Varsòvia, fill d’un emigrant francès el 1.787 entregat a la causa polonesa quan Polònia ja no existia en el mapa d’Europa després de la repartició (a partir de 1.795) de la totalitat del seu territori entre Prússia, Rússia i Àustria-Hongria decidida pel Congrés de Viena definitivament el 1.815, cinc anys després del naixement de Chopin. Durant tot el S. XIX, i fins al final de la primera guerra mundial Polònia va deixar d’existir.

En una de les entrades al parc es pot veure l’estàtua de l’almirant Marszalek Jozef, Pilsudski , principal responsable del ressorgiment de Polònia el 1.918 amb la segona República, controlada per ell mateix de forma autoritària com a primer ministre fins el 1.922.

A l’interior del parc es pot contemplar el palau sobre l’aigua del darrer monarca polonès, Stanislaw-August Poniatowski (1.764-1.795). Al costat un petit teatre a l’aire lliure il.lustra les aficions culturals d’aquell monarca. Encara un altre palau, el Wilanow, dona fe de la riquesa dels jardins i residències inspirades en el barroc italià al final de la monarquia polonesa.

De caire totalment diferent és la visita al barri jueu, al nord de la ciutat, al lloc on el 1.939 els nazis hi van construir el gueto més gran de Polònia amb més de 300.000 persones. Entre el 19 d’abril i el 16 de maig de 1.943 tingué lloc l’aixecament del gueto, amb milers de jueus armats que tenien el suport de ciutadans de fora del gueto. La resistència va ser aixafada amb violència per les tropes de les SS i milers de jueus van ser conduïts al camp d’extermini de Treblinka. Va ser la revolta major dels jueus durant l’Holocaust.

A la plaça monòlits i plaques escampades en cercle recorden aquells fets, just davant del Museu Polin, d’història dels jueus polonesos, premiat com el millor museu d’Europa el 2.016. Convé recordar que a Polònia residia la comunitat jueva més gran del món després de la de Nova York. Malauradament la comunitat novaiorquesa es va comprometre molt poc amb la de l’Holocaust mentre es produïen els fets dels guetos i l’extermini.

A la plaça crida l’atenció el monument al herois del gueto. Herois sense parpelles i amb les pupil.les obertes, destinats irremissiblement al sacrifici.

Contrastem aquells fets passant per un altre monument, molt a prop del Palau de Justícia, el monument a l’aixecament de les tropes poloneses contra els ocupants nazis el primer d’agost de 1.944 i que va durar només 63 dies. Les tropes soviètiques es trobaven ja molt a la vora de la ciutat a les acaballes de la guerra, i fins van rebre contactes per ràdio dels revoltats demanant ajuda. Els soviètics se’n van desentendre i van esperar que els nazis aixafessin la revolta. Amb 18.000 soldats i 200.00 ciutadans polonesos morts, quan el primer de gener d 1.945 els almenys van abandonar Varsòvia el 85% de la ciutat havia estat destruïda.

L’entrada a la ciutat vella i a la ciutat nova, passant per entre les parts de les antigues muralles reconstruïdes, no ens acaba de fer oblidar la cruesa i la barbaritat d’aquells fets. La Plaça Vella és un formiguer, un mercat continu, circumdada per les cases d’estil renaixentista que es van reconstruir, com a Cracòvia, Wroclaw i Poznan. Al bell mig, la font de la sireneta negra sorgida del Vístula amb escut i espasa per fundar la ciutat segons la llegenda. El formiguer s’eixampla a la Plaça de la ciutat nova, entorn de l’altíssima columna de Segimon III Waza, rei de Suècia i invasor de Polònia a finals del XVI. A un costat de la plaça, darrere la mol·lície del castell reial, es pot veure una part del Vístula, riu que agermana, entre altres, les ciutats màrtirs de Cracòvia i Varsòvia fins a desembocar a la badia de Gdansk a las mar Bàltica.

Potser per treure pit entre tants contrastos fem una passejada pels barris del realisme socialista. Un seguit d’edificis monòtons i grisos del període soviètic, Sobresurt, com centralitzant tot aquest urbanisme decadent, el Palau de la Cultura i les Ciències en el faraònic estil estalinista, construït entre el 1.955 i el 1958, de 30 plantes i 234 metres d’alçada, poc menys que el seu homòleg de Moscú.

Entrem al museu de la vida quotidiana durant la república popular socialista .Ens serveix per endevinar les penúries de la vida domèstica i la persecució política d’aquells anys, fins arribar al col.lapse del règim soviètic amb les vagues de la Solidaritat de Lech Walesa el 1987 i 1988 . El 4 de juny de 1.989 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

Unes hores abans, passant per davant del modest edifici del Parlament polonès, ens ha vingut a la memòria que l’actual primer ministre Donald Tusk, des del 13 de desembre de 2.023, líder de la Plataforma Cívica i expresident del Consell Europeu, va capgirar l’orientació ultraconservadora de l’anterior govern de Dret i Justícia, liderada per Jeroslaw Kaczynski, a les últimes eleccions. Un respir enmig de les tendències ultres que amenacen Europa.

El novembre de 2.023 la revista Político va seleccionar Donald Tusk com la persona més influent del continent. “Ara, deia la revista, després de vuit anys de Kaczynski, el país es troba a l’inici d’una nova etapa de Tusk, i el vent de canvi torna a bufar”. Tant de bo que duri aquest vent de renovació sobre el país deu vegades màrtir de Polònia.

Varsòvia

2 i 3 d’agost de 2.024

Varsòvia (Wars-Zawa)

Segons la llegenda

una sireneta

de pell tendra i negra

emergint del Vístula

amb escut i espasa

va fundar Varsòvia

amb dos pescadors

d’aquell frondós riu,

germans Wars i Zawa.