Un tsunami que s’amnistia per ell solet

 

     Després d’entotsolar-se amb la causa del tsunami pels aldarulls d’octubre de 2017 contra la Sentència del procés, de ressuscitar-la per traçar un carril  contra la llei d’amnistia quan tot just es començava a negociar, després d’ampliar-la per un suposat delicte de terrorisme contra Carles Puigdemont i Marta Rovira, després d’elevar-la al TS per als investigats Wagensberg i el mateix Puigdemont, sempre amb el parer contrari de la fiscalia de l’Audiència que només hi veia un delicte de desordres agreujat, després de veure´s quasi tocant el cel del seu prestigi personal amb successives pròrrogues i ampliacions el 30 de juliol de 2021  i el 29 de gener de 2024 malgrat el pal de la justícia suïssa, heus aquí que la Sala Penal de l’Audiència Nacional li tomba tot el muntatge per no haver-se mirat correctament el calendari i haver decidit arbitràriament que la investigació podia continuar a partir del 30 de juliol de 2021 quan de fet el termini per la pròrroga s’havia esgotat el dia abans. Una castell a la sorra que s’ensorra per ell mateix.

  La Sala de l’Audiència Nacional ho té claríssim: ““No cabe sostener sin detrimento de la congruencia, que un plazo finaliza el 29 de julio de 2021 y también que no ha finalizado el día 30 siguiente. Aunque ambos hechos, la expiración y su prórroga sean cercanos – están separados por menos de 24 horas- es palmario que lo primero se había producido cuando se acordó lo segundo”. Por todo ello, el Tribunal concluye que la proximidad temporal de expiración de plazo y prórroga no indica continuidad en la instrucción, sino precisamente lo contrario:  la solución de esa continuidad”.

 La diferència d’un dia, amb un argument tan senzill i evident, desfà el castell de García Castellón. I produeix l’efecte d’un oblit immediat dels fets investigats per terrorisme que el mateix magistrat, tornant expressament de vacances, ha d’admetre perquè veu que se li ensorra l’objecte que perseguia. El que s’hauria d’haver produït amb l’oblit per aplicació de l’amnistia, heus aquí que es produeix per endavant amb un oblit greu procedimental que deixa en evidència les pretensions del magistrat. Un oblit que és l’epítom de totes les arbitrarietats de García Castellón. El TS també decideix  arxivar el tusanami.

   Pocs dies després que la Sala Penal de TS decidís no aplicar l’amnistia a la malversació, l’aplicació automàtica de les previsions legals en el procediment produeix el mateix efecte respecte de l’imaginat delicte de terrorisme. Sovint les previsions legals ens salven de les arbitrarietats judicials. Passarà el mateix amb l’aplicació de l’amnistia a la malversació .