Obro la porta mirall
Obro la porta mirall
i em trobo el blanc i el negre,
la ingravidesa del negre a les parets
que s’esqueixa, es dobla,
s’il.lumina per dintre i després fuig,
i el blanc que banya el terra
des dels fràgils marges
d’una ciutat imaginada.
El no-color del negre
i el reflex de tots els rajos en el blanc.
Contrast i síntesi,
la vida en un instant
que s’esvaeix i es deixa prendre.
C.A.
Exposició “Obro la porta mirall”
de CarmeMalaret i Abdó Martí a partir d’un poema de Guillem Viladot.
Fundació Guillem Viladot (Lo Pardal) d’Agramunt
Comentaris