12 de maig de 2024, tornar a la política

 

   Els resultats de les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig són una indicació clara de l’electorat a tornar a la política, a un canvi de rumb, a refer la confiança mirant de recuperar els ponts del diàleg des de la centralitat per decidir sobre les coses que preocupen a la ciutadania i contenir el risc dels creixements ultres i xenòfobs.

   Voldria tenir en compte algunes dades que em semblen rellevants.

1)    Amb una participació del 57,94%, no gaire superior a la del 2021, la de la pandèmia (51,29%), semblant a la del 2010 (59,95%), i molt inferior a les del 2012 (69,56%), 2015 (77,44%) i 2017 (79,32%), l’increment i  disminució de vots  respecte de les eleccions del 2021 queda així:

Sumen PP (+7,12%), PSC (+4,91%), Junts (+1,57%) i Vox (+0,27%). L’increment de PP i PSC és notable, el de Junts moderat i el de VOX irrellevant.

Disminueixen: ERC (-7,45%), CUP (-2,58%) i Comuns (-1,05%). La disminució d’ERC és el percentatge de variació més elevat de tots, i les de la CUP i Comuns són significatives, especialment la de la CUP respecte del 2015 (- 4,11%) i la dels Comuns respecte del 2012 (-4,07%) i del 2017 (-1,64%). La Cup va entrar en el joc electoral per primera vegada el 2012 amb el 3,48% de representació, i va tenir els millors resultats el 2.015 amb el 8,2%, i el 2021 amb el 6,67%.

Desapareix del Parlament C’s que havia passat del 25,3% de representació el 2017 a només el 5,57% el 2021. Apareix la ultradreta catalana, AC, amb el 3,78% de representació.

2)     Si ens cenyim també al resultat de les eleccions de maig de 2024 respecte de les del període del procés (2012-2021),  i remuntant-nos a les de 2010 com a punt de partida del sobiranisme que es convertirà ràpidament en independentisme, tenim:

  La dreta PP que havia baixat  del 12,99% de representació el 2012 al 8,5% el 2015, al 4,24% el 2017 i al 3,85% el 2021, recupera fins al 10,97% aquest 2.024. C’s desapareix però VOX apareix el 2021 amb el 7,69% de representació i es manté amb el 7,96% el 2024.

   El vot independentista (Junts i abans Convergència + ERC+CUP) passa del 47,84% de representació el 2012, al 47,7% el 2015, al 47,5% el 2.017, puja al màxim del 49,8% el 2021 (el 52,47% si se suma el 2,72 % del PDCAT que no va tenir representació) i baixa al mínim del 39,38% el 2024 (el 43,16% si se suma el 3,78% de l’extremadreta Al.liança Catalana que sí que té representació). Si ens remuntem a les eleccions del 2010, amb el 48,75% del llavors vot sobiranista (CiU+ERC+SI), tenim que el vot independentista ha anat disminuint progressivament, llevat de l’augment a les eleccions de la pandèmia el 2021, fins a la sacsejada del 39,38% aquest 2024 que significa la pèrdua de la majoria absolta en vots i escons des de 2010.

   El vot del PSC, que havia baixat del 18% de representació el 2010 al 14,43% el 2012, al mínim del  12,74% el 2015, al 13,86% el 2017, es va recuperar el 2021 amb el 23,04% i ha arribat al màxim aquest 2024 amb el 27,95%. Queda lluny de la representació que va obtenir el 1999 (37,85%) i el 2003 amb el primer tripartit (31,16%)  però superior a la del 2006 amb el segon tripartit (26,8%). Els 42 escons que ara obté coincideixen significativament amb els que va obtenir el 2003 el PSC de Pasqual Maragall per formar el primer tripartit (i amb els que va obtenir  Raimon Obiols el 1988 quan encapçalava la llista). Amb el mèrit afegit, però, que la majoria de vots de Salvador Illa s’aconsegueixen també amb majoria d’escons, la primera vegada que es dona en la història del PSC. Definitivament, Salvador Illa és qui millor pot contribuir a recuperar la confiança i a refer els pont del diàleg, a unir i a servir tal com proclama el seu ideari.

3)    La traducció en escons dels percentatges de vot vol dir que la dreta i l’extremadreta passen de 20 el 2021 (PP+Vox+C’s) a 28 el 2024 (PP+Vox+A.Catalana). L’independentisme passa de 74 escons el 2021 a 59 el 2024 (61 si afegim A.Catalana). L’esquerra (si hi comptem PSC+ERC+Comuns+Cup) passa de 83 escons el 2021 a 72 el 2024. El Parlament bascula cap a la dreta.

  La disminució inesperada dels escons d’ERC (de 33 a 20), tot i sumar majoria absoluta amb el PSC i Comuns (68 justos), és el factor que podria bloquejar la investidura  i forçar una repetició d’eleccions. ERC és un partit complex, i sovint acomplexat, que mostra una tendència a perdre, a perdre’s i a fer perdre. Durant el procés ho ha deixat clar, i ara, amb el  pas enrere de Pere Aragonès i la necessitat de nous lideratges (o amb la transformació d’una direcció bicèfala Junqueras-Aragonès a un lideratge únic de Junqueras) la situació el pot acomplexar encara més.

4)    L’evolució del vot d’ERC a partir de la representació que tenia en temps dels tripartits el 2003 i 2006, del sobiranisme del 2010 i de la representació durant el procés, evidencia que el sotrac d’aquest 2024 el situa en una posició molt semblant a la que tenia durant els tripartits i al començament del procés. Del 8,67% i 12 escons el 2003 va passar al 14% i 20 escons el 2006 (els mateixos que ara!!), va baixar al 7% el 2010, es va recuperar el 2012 amb el 13,68 % i 21 escons (exactament el mateix percentatge que aquest 2024!!) al començament del procés, es va fondre amb el percentatge de JuntsxSí el 2015 amb Convergència, en les eleccions dites plebiscitàries (obtenint  una representació conjunta del 39’54%, un 4,74% inferior a l’obtinguda per separat  a les del 2012), va pujar al 21,38% el 2017, es va mantenir en el 21,3% el 2021 i ha tornat al 13,68% el 2024.

 L’evolució del vot d’ERC sembla indicar que fora de l’entusiasme i de les promeses fallides del procés (2012-2021) tendeix a reubicar-se allà on va ser rellevant en temps dels tripartits (amb 12 i 20 escons respectivament)  i just al començament del procés (21 escons el 2012). Es podria pensar que els anys del procés han sigut un miratge a l’hora de calibrar el seu l pes real en l’electorat que per tradició i ideologia li correspon. Un miratge perquè els seus resultats durant el procés s’emmirallaven amb els de Convergència, primer, i després amb els de Junts, en una barreja políticament indigesta  de conservadorisme  i republicanisme, traduïda en una pugna constant, una lluita oberta per l’hegemonia en el camp nacionalista i conservador al que va ser arrossegat per Artur Mas, cruament maltractat per Torra i  per Puigdemont que encara ara, després d’abandonar-lo a la seva sort, deixant-lo sol al front d’un govern sense futur, li demana que repeteixi l’emmirallament votant-lo en una propera investidura que, si reeixís, seria la perfecta caricatura de la lluita pel poder culminada amb la humiliació total d’ERC.

 Si ERC vol recuperar el perfil que li correspon en el terreny de la realitat política, en coherència amb la ideologia republicana que la defineix, de servei als interessos reals dels ciutadans, no hauria de permetre el bloqueig del govern de la Generalitat i donar decididament suport a un govern presidit per Salvador Illa, de la manera que convinguessin.