Mirall lunar
La lluna brilla al cor de l’acàcia
i en algun punt dels mars de Selene
creixen acàcies de fulles blanques
enlluernades de tant mirar-les.
Entre les ombres la lluna troba
un lloc on reposar la seva imatge,
un mirall arbrat que la conhorta
i li acull l’esguard entre les branques.
L’arbre es desarrela amb la mirada
fins fondre’s amb ella dins l’espill,
com en un somni contemplen junts
la faç de Venus dolça i callada
i enllà del misteri de la nit
escampen llavors que es faran llum.
C.A.
Comentaris