Mirall lunar

 

 


 

La lluna brilla al cor de l’acàcia

i en algun punt dels mars de Selene

creixen acàcies de fulles blanques

enlluernades de tant mirar-les.

 

Entre les ombres la lluna troba

un lloc on reposar la seva imatge,

un mirall arbrat que la conhorta

i li acull l’esguard entre les branques.

 

L’arbre es desarrela amb  la mirada

fins fondre’s amb ella dins l’espill,

com en un somni contemplen junts

la faç de Venus dolça i callada

i enllà del misteri de la nit

escampen llavors que es faran llum.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Temps d’octubre