Saltant

 

 

Omplint l’espai

d’una remor serena

llueixes nua

la llarga cabellera

estesa al Salt del Mir.

 

Mentre et pentines

et cauen cos avall

les trenes blanques

regalimant cançons

escrites a les pedres.

 

De cor et prego

que no t’oblidis mai

del teu bell cant,

esvelta dona d’aigua

prenyada de bellesa.

C.A.



Saltant del Mir

Sta Maria de Besora

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Israel, Palestina i el coratge de David Grossman

Memòria familiar involuntària

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit