El lloc i el nom de cada cosa

 

 

El lloc i el nom de cada cosa

 

El teu primer any se t’han fet amigues

totes les coses, les tens a tocar

i vius enmig d’elles, les palpes, les mires

i els trobes el lloc que et diuen els grans.

 

Et sents formant part d’un món de joguines,

d’un món que s’aplega a les teves mans

i que vols fer nostre quan les endevines

i amb un lleu somriure les vas ensenyant.

 

El flux d’aquest temps jugant amb les coses

 nodrirà tothora la veu i el record

i seran sempre les mateixes mans

les que et parlaran, com ho fan les nostres,

dels secrets que amaga la màgia dels llocs,

dels noms pressentits pels teus dits d’infant.

 

C.A.

 

 

18 de març de 2024

1er aniversari de la Roser

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Temps d’octubre

Imatge
  Temps d'octubre   Octubre transparenta de nou absència i vida com una mà que es tanca per tot seguit obrir-se colgant noves llavors als solcs de les antigues, allà on el buit nodreix la planta pressentida.   La llum de la tardor ens enfondeix el viure tot enllaçant les rels creixent al meu veral amb l’única claror que uneix sembra i collita en terra amorosida per la saó dels anys.   Octubre entreteixeix els vincles d’aquest temps, l’estímul del record i el goig de sentir encara com el buit de l’absència i el deler del present són força i quietud, set i aigua que la calma, doncs hi ha un temps per collir després d’haver plantat i haver rebut l’escalf de moltes altres mans.   C.A.   Dia 4: onomàstica del Francesc. Dia 7: 14è aniversari de la mort de la Rosa i onomàstica de la Roser. Dia 9: 78è aniversari meu. Dia 25:   40è aniversari de l’Elena. Dia 29: 4art aniversari de la mort de la Pilar.    
Més informació