La soledat d’ERC

 

  Malgrat l’acord PSC-ERC per als pressupostos d’aquest 2023, aconseguit a última hora després d’una complicada negociació, ERC està sola, i el govern de la Generalitat que presideix guanya aire però continua sent feble i inestable. Els dos partits confirmen que l’acord per aquests pressupostos no és un acord de legislatura, i no és gens clar que el govern d’ERC en solitari pugui arribar fins al 2025.

  Tots enteníem, mentre ha durat la negociació, que les dificultats per a un acord derivaven sobretot d’una lluita soterrada en la que el model de govern de la Generalitat era determinant. Per a ERC es tractava de salvar la permanència del govern independentista en solitari, en la línia marcada pel possibilisme més extrem de qui dia passa any empeny, i per al PSC es tractava de fer visible que el govern de la Generalitat ja no és possible només des de l’independentisme.

  El setembre de 2016 es va posar en circulació l’eslògan compartit per ERC i Convergència al si de JuntsXSí  de “Referèndum o referèndum” en el que el segon terme de l’expressió significava l’opció per un referèndum unilateral si l’Estat no n’acceptava un de pactat. Aquella formulació va guanyar la confiança de la CUP i va permetre la subsistència del govern de Puigdemont amb convergents i ERC després de la defenestració d’Artur Mas a la paperera de la història per obra de la mateixa CUP. Era també un qui dia passa any empeny que va salvar el govern encarant-lo amb els fets i les conseqüències del 2017.

   Ara les negociacions del pressupost s’han desenvolupat des de l’àmbit ERC entorn dels eslògans que es formulen en la ponència política presentada el passat dissabte en el Congrés Nacional del partit (referèndum pactat amb fórmula Montenegro) però en realitat la disjuntiva que es tenia present era la de “pressupost o noves eleccions. Si no hi havia acord amb el PSC, el govern en solitari d’ERC no hauria pogut continuar.

  De moment, ERC continuarà governant la Generalitat. Però està sola. JUNTS la va abandonar, la CUP ja no hi compta per res i el PSC ha contribuït més que ningú a posar en relleu aquesta soledat a l’espera que l’evolució dels fets en un termini més o menys immediat forci igualment la convocatòria anticipada d’eleccions.

   En aquest clima de soledat d’ERC, el PSC ha jugat el seu paper i JUNTS ha començat a donar senyals que deixen entreveure que vol tornar a la política real, no amb les formulacions de lauristes i puigdemontistes sinó amb la pragmàtica del gen convergent que podria obrir-se pas a dins de JUNTS sense perjudici de mantenir durant un temps l’eslògan de “l’embat contra l’Estat”. Són senyals que es poden endevinar en les votacions de JUNTS al Parlament la setmana passada: abstenció que va donar pas a la continuació per la via de projecte de llei del decret del govern sobre la pròrroga dels pressupostos, tal com demanava el PSC, i acord amb el PSC entorn de les infraestructures que ha reclamat en la negociació dels pressupostos.

   Sociovergència a l’horitzó? Segurament és suposar massa, però de més verdes n’han madurat d’ençà del vot negatiu d’ERC a l’Estatut del 2006. Resulta paradoxal que respecte del nucli dur de les negociacions, les inversions amb recursos de l’Estat en infraestructures (sobretot la del cinturó nord entre Terrassa, Sabadell i Castellar, condició sine qua non que posava el PSC), s’hagi donat prèviament l’acord entre PSC i JUNTS al que, a contracor, s’hi ha hagut d’afegir ERC. Allà on ERC volia mantenir un tens distanciament respecte de la iniciativa del govern central per invertir en infraestructures a Catalunya (va plantar a la ministra de transports Raquel Sánchez el juny de 2022 quan s’estava a punt de signar l’acord sobre la continuació d’un tram del cinturó nord), JUNTS ha volgut deixar constància que aquestes inversions interessen.

   Queden per veure els resultats i els pactes que seguiran de les properes eleccions municipals, sobretot el resultat i els pactes a l’Ajuntament de Barcelona. El candidat Xavier Trias (un vers lliure o una alternativa a l’actual directiva de JUNTS, a l’espera de nous esdeveniments?) ha dit que donaria suport al candidat més votat, deixant en suspens la resposta sobre quin suport buscaria si fos ell mateix el candidat més votat. Buscaria el suport del PSC si pogués obtenir la majoria absoluta? Potser seria l’única manera de guanyar-se l’alcaldia si no es pogués repetir la coalició COMUNS-PSC o resultés inviable la reedició a nivell municipal del tripartit COMUNS-PSC-ERC per diferències personals o de programa. També a l’Ajuntament de Barcelona ERC podria quedar aïllada, com s’hi podria quedar JUNTS, i s’aniria fent més evident la ruptura dels blocs del procés a banda i banda de la Plaça de Sant Jaume per obra i gràcia del PSC. Una obra no pas menor sinó necessària per buscar sortides al final del procés.

   Els eslògans es desgasten amb el pas del temps i la realitat va situant cadascú al seu lloc. Per tal de conservar l’hegemonia del poder a Catalunya, ERC ha volgut ocupar el lloc de Convergència, i JUNTS volent superar les contradiccions de Convergència se n’ha creat unes altres d’insuperables amb Puigdemont i Laura Borràs. Ni junts ni per separat han aconseguit el seu propòsit. Cada vegada és més clar que la Generalitat no es pot governar només des de l’independentisme.