Caminant

 

 



 

 

“Enllà del camí, m’he dit

paraules d’un vell dolor,

allunyada de claror,

per sempre, la meva nit”

( Salvador Espriu, “ El curs de la vida”)

 Caminant

 

El caminant

a la porta del temps

travessa el mur

i albira l’horitzó

del vell pelegrinatge.

 

Des de llevant

la claror de Sinera

traça el camí

amb la llum i la veu

d’un càntic solitari.

 

Dins del taller

la traça d’altres mans

amb pedra i bronze

l’hi esculpiran la veu

per fer-ne un cant perenne.

 

Mots cisellats

en versos i escultura,

llavors de vida

creixent ran del camí

entre la terra i l’aigua.

C.A.

 

(Monument de Manuel Cusachs a la memòria de Salvador Espriu.

Mataró, 25 de febrer de 2023)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat