Tagamanent

 

 


 

Tagamanent


Santa Maria

sobre el Tagamanent

albira al lluny

la neu del Canigó

enllà de boira i timbes.

Té al cos la fronda

de l’alzinar perenne,

i als peus l’auró

que li recorda humil

el pas de la tardor.

De Sant Martí

només en queden runes,

tot passa i resta

davant la fortalesa

dels Cingles de Bertí.

 

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De Carme Forcadell a Laura Borràs

Entre un Parlament, dues taules i un Consell per la República

Ja hem perdut