Tríades

 


 

La begònia es marceix

però ha mantingut les flors

com llumetes vermelles

mentre ha durat l’hivern.

L’orquídia esponerosa,

ha obert els seus ullots

per contemplar sorpresa

l’esplet primaverenc.

La clívia s’entendreix

i espera pensativa

que li arribi el moment

d’il.luminar l’eixida.

 

La trinitat del temps

desplega cadenciosa

la seva mà invisible

en l’humus del passat,

l’esclat evanescent

de l’hora vanitosa

i el trànsit del present

vers el demà esperat.

 

Som d’ara i som d’abans,

orquídies i begònies

a punt per esperar

el que ens promet la clívia.

El flux de saba antiga

nodreix la nostra planta

que arrela i s’emmustiga

en un tel d’esperança.

C.A.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

ERC sempre perd

La mirada d’Urkullu sobre Catalunya