Tríades
La begònia es marceix
però ha mantingut les flors
com llumetes vermelles
mentre ha durat l’hivern.
L’orquídia esponerosa,
ha obert els seus ullots
per contemplar sorpresa
l’esplet primaverenc.
La clívia s’entendreix
i espera pensativa
que li arribi el moment
d’il.luminar l’eixida.
La trinitat del temps
desplega cadenciosa
la seva mà invisible
en l’humus del passat,
l’esclat evanescent
de l’hora vanitosa
i el trànsit del present
vers el demà esperat.
Som d’ara i som d’abans,
orquídies i begònies
a punt per esperar
el que ens promet la clívia.
El flux de saba antiga
nodreix la nostra planta
que arrela i s’emmustiga
en un tel d’esperança.
C.A.
Comentaris