Descendiment

Roger van der Weyden "El descendiment"

 

El cos  inabastable de la mort 

de l’arbre inert serenament davalla, 

però no el durà Caront pres al seu port 

ni l’hades rebrà el guany de la mortalla.

 

 El dolor més antic troba conhort 

en el dol maternal que l’embolcalla

 i als braços de l’amic mor el record

 del domini del temps que ens estenalla.

 

Davallen els anys al fons del silenci

 on per primer cop la vida traspassa 

el vel de l’absurd i s’obre al misteri 

que ens fa subvertir la sofrença humana 

des del primer instant de l’alba desclosa, 

des de la claror a trenc de la llosa.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

ERC sempre perd

La mirada d’Urkullu sobre Catalunya