De Carme Forcadell a Laura Borràs

 


   En el primer discurs com a nova presidenta del Parlament Laura Borràs ha ignorat el seu predecessor Roger Torent i en canvi s’ha proclamat continuadora de la tasca de Carme Forcadell: “Continuaré la feina allà on ella la va deixar”. Segons Laura Borràs, doncs, hi ha hagut un buit al Parlament durant la legislatura anterior, però segurament no pensa el mateix respecte de la presidència de la Generalitat a l’hora de jutjar la feina de Quim Torra, el seu mentor polític.

   No sé si Laura Borràs, abans de redactar el seu propi discurs, va escoltar el discurs de presa de possessió de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament l’octubre de 2015. Jo l’he tornat a escoltar i he quedat sorprès per la diferència de to i de contingut entre un i altre discurs. Una altra cosa és l’orientació que va anar prenent aquell Parlament després de la investidura de Puigdemont fins arribar a les lleis unilaterals i antidemocràtiques de 6 i 7 de setembre de 2017. Carme Forcadell no va complir amb el que va proclamar en aquell primer discurs.

  Carme Forcadell s’obligava a complir i a fer complir el Reglament de la Cambra, a considerar el Parlament com la institució de tots els representants de la voluntat popular sense exclusions. Va convidar els representants dels grups polítics sense lloc a la Mesa del Parlament  a assistir sense vot a les seves reunions. Va cridar a l’entesa, al respecte entre tots els grups malgrat les discrepàncies, a exercitar la capacitat de parlar i d’enraonar des de la voluntat de diàleg de tots els grups per servir al poble, a la comunitat, amb la intenció de legislar per als qui més ho necessitaven, per eradicar les desigualtats socials. Va citar Eduardo Galeano per parlar de la utopia, però en el decurs de la legislatura aquell sentiment utòpic de la tardor de 2015 es va anar dissolent fins a traduir-se en les decisions arbitràries de la tardor de 2017 que ella mateixa va propiciar com a presidenta del Parlament.

  Laura Borràs subratlla que el Parlament serà absolutament sobirà, representarà un punt d’inflexió en l’avenç cap a la independència i no tolerarà cap ingerència, ni executiva ni judicial, que procedeixi de la força “bruta i antidemocràtica de l’Estat espanyol”. Proclama que recuperarà la dignitat del Parlement per plantar cara a la repressió perquè és la democràcia la que s’ha d’adaptar a la voluntat popular i no al revés: “No es poden posar límits a la voluntat democràtica …  l’únic límit és la voluntat majoritària del Parlament”.

  Ha desaparegut la voluntat inicial de diàleg entre tots els grups que demanava Forcadell. El Parlament de Borràs s’ha convertit en un ens de confrontació que actuarà  d’acord amb les pautes que li marqui la majoria independentista. La minoria parlamentària, la representació de la meitat de la ciutadania , no comptarà per a res.

  La degradació del lideratge sobiranista entre el 2015 i el 2020 ens ha portat a la definició del Parlament com un espai de confrontació política en el que només compta el que decideixi la majoria, al marge, i en contra, de tota “ingerència externa”. Tota limitació legal que procedeixi de l’exterior del propi Parlament serà considerada una ingerència. I tota llei que no s’avingui amb la voluntat popular representada per la majoria no serà democràtica. Pur populisme en nom de la democràcia.

  La regressió institucional pot haver rebut l´última empenta fins a convertir en incompatibles el funcionament del Parlament i el Govern que presidirà ERC. L’enfrontament d’ERC i Junts a la darrera legislatura prendrà cos en dues institucions, Govern i Parlament, que es comportaran de forma paral.lela en el millor dels casos. El llast que això significa farà inviable la legislatura. Només podrà durar si ERC, per mor de conservar la presidència, es sotmet del tot a la confrontació populista que liderarà Junts des del Parlament amb l’ajuda de la Cup. I la submissió d’ERC ja ha començat concedint la presidència del Parlament a Laura Borràs.

  L’article 25. 4 del Reglament del Parlament ordena la Mesa a acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata en els casos en què l’acusació contra un diputat sigui per delictes vinculats a la corrupció, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement. Considerarà la Mesa del Parlament que aquesta previsió del Reglament és una ingerència contra la seva sobirania si té coneixement de l’acte d’obertura del judici oral que dicti el TSJC contra Laura Borràs pels presumptes delictes de malversació, prevaricació i falsedat documental durant el seu període al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (2013-22018)? És el mateix Reglament que Carme Forcadell es va obligar a complir i a fer complir durant el seu mandat i que Laura Borràs no ha volgut mencionar en el seu discurs.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

ERC sempre perd

La mirada d’Urkullu sobre Catalunya