Cal Paraire
Penjant de la figuera, de cara al Corredor,
un mòbil de metall acaronat per l’aire
oscil.la consirós sense arrancar cap so
que festegi el silenci de l’era a Cal Paraire.
Entre el so que es retreu i el silenci que es gronxa
venen a la memòria els sons d’una altra era
a sobre Dones d’Aigua, veus d’infants, adults i joves,
que perduren suspeses pels camins del Montnegre.
El menestral paraire va fer rodar el seu fil
entre pins i sureres perquè a Can Xic Grau
la pubilla soltera en fes uns quants rodets.
I avui part d’aquell fil penja de l’arbre antic,
rere el portal del temps sosté un mòbil vibrant
que ens desvetlla els records quan el deixem obert.
C.A.
Paraire: menestral que antany tenia l’ofici de preparar la llana per al seu teixit.
Comentaris