Cal Paraire

 

Penjant de la figuera, de cara al Corredor,

un mòbil de metall acaronat per l’aire

oscil.la consirós sense arrancar cap so

que festegi el silenci de l’era a Cal Paraire.

 

Entre el so que es retreu i el silenci que es gronxa

venen a la memòria els sons d’una altra era

a sobre Dones d’Aigua, veus d’infants, adults i joves,

que perduren suspeses pels camins del Montnegre.

 

El menestral paraire va fer rodar el seu fil

entre pins i sureres perquè a Can Xic Grau

la pubilla soltera en fes uns quants rodets.

I avui part d’aquell fil penja de l’arbre antic,

rere el portal del temps sosté un mòbil vibrant

que ens desvetlla els records quan el deixem obert.

 

C.A.

Paraire: menestral que antany tenia l’ofici de preparar la llana per al seu teixit.