Pilar

 

Vint-i-nou de novembre. La data m'assenyala

que fa tot just un mes que ens faltes tu, Pilar.

La crueltat del temps ens vol sempre endavant

i alhora ens va segant les vides estimades. 

Però creix als solcs que deixes una llavor arrelada

malgrat la teva absència, el fruit de l'amistat

que junts vam conrear durant tots aquells anys, 

units a la memòria que el temps no ens arrabassa. 

La claror de tardor ens acomboia els dies, 

amb ella transitem cap a una llum més viva. 

Amb la raó emmudida voregem el misteri

d'aquest dolor punyent de pèrdua i silenci, 

i travessant la fosca, guiats pel teu record, 

redescobrim l'espai on s'obre el nostre port. 

C. A.