Miceli

 


 

Roda del temps

als cercles dels capells

dels rovellons,

roda que gira i gira

fins al portal de casa

on fa molts anys

els meus germans portaven

cistells curulls

de rovellons collits

a la Serra d’Obac,

de bon matí,

acabada la verema,

quan la tardor

 despullava els sarments

de la vinya en repòs.

 

Eren cistells

afegits a la feina

d’esmagencar

abans de podar els ceps

i collir les olives,

un entretemps

amarat de l’esforç

per guanyar un sou

al mercat de la plaça

on l’endemà es vendrien.

 

Pacientment

els triava la mare

amb dos gibrells

asseguda a la cuina

les hores de la tarda.

En un quedava

l’endurança dels dies,

i en l’altre hi veig,

concentrat en el pòsit,

el substrat del temps d’ara.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat