Miceli

 

 

Roda del temps

als cercles dels capells

dels rovellons,

roda que gira i gira

fins al portal de casa

on fa molts anys

els meus germans portaven

cistells curulls

de rovellons collits

a la Serra d’Obac,

de bon matí,

acabada la verema,

quan la tardor

 despullava els sarments

de la vinya en repòs.

 

Eren cistells

afegits a la feina

d’esmagencar

abans de podar els ceps

i collir les olives,

un entretemps

amarat de l’esforç

per guanyar un sou

al mercat de la plaça

on l’endemà es vendrien.

 

Pacientment

els triava la mare

amb dos gibrells

asseguda a la cuina

les hores de la tarda.

En un quedava

l’endurança dels dies,

i en l’altre hi veig,

concentrat en el pòsit,

el substrat del temps d’ara.

C.A.