Qui tem el Parlament Europeu?

  

 La Resolució del TS denegant l’autorització a Junqueras perquè reculli al Parlament espanyol l’acreditació d’eurodiputat elegit és molt difícil d’entendre i molt fràgil jurídicament si es té en compte que serà objecte d’anàlisi a les instàncies judicials de la UE i del Tibunal Europeu dels Drets Humans.

  Resulta difícil d’entendre perquè es contradiu amb les autoritzacions anteriors que els elegits en les eleccions generals i municipals poguessin assistir a les sessions constitutives del Congrés, el Senat i els Ajuntaments, i es contradiu també amb la decisió de requeriment explícit a Puigdemont i Comin perquè es presentin personalment a recollir la seva Acta d’europarlamentaris. El trasllat que s’exigeix als uns és denegat a un altre. És obvi que el trasllat de Puigdemont i Comín seviria per la seva detenció, però no és gens obvi que la presentació de Junqueras per recollir l’acta causés un perjudici irreversible a la causa del procés com afirma el TS. Més aviat podria ser que la seva prohibició causés un perjudici notable  a la justícia espanyola si el Tribunal de la UE i el TEDH en el seu moment entren en el fons de la qüestió. 

  El TS justifica la seva resolució en base a una ponderació amb la voluntat de no perjudicar cap dels interessos en joc, la limitació dels drets d’acció i representació política i la limitació del fi igualment legítim i propi d’una societat democràtica d’assegurar la finalitat del procés penal. En aquesta ponderació el TS s’inclina per limitar el dret d’acció i representació per tal de no perjudicar el procés que quedaria menystingut si Junqueras assistís a la constitució de l’Europarlament, assegurant, en tot cas, que la denegació és només un aplaçament temporal i no significa la pèrdua irreversible del seu dret de participació (s’entén, esclar, per al cas que la Sentència que s’ha de dictar no l’inhabilités).

  Les raons jurídiques de fons per limitar (temporalment) el dret de participació en aquests moments el TS no les exposa, només exposa raons d’oportunitat encaminades a evitar una hipotètica fugida de Junqueras o un acolliment a la immunitat europarlamentària, una situació de futur en la que la Sentència que s’ha de dictar ja no tindria efectes de compliment sobre l’encausat. Costa de veure que un criteri d’oportunitat per evitar un eventual comportament de futur pugui justificar la limitació dels drets d’acció i representació política. La forma i el fons del raonament s’assembla molt a l’emprat per justificar la presó provisional en base al perill de fuga.

  D’altra banda convé tenir molt present que Junqueras no va fugir quan podia haver-ho fet, i sobretot que el fet d’assistir a la constitució de l’Europarlament no impedeix que el TS pugui tramitar davant el mateix Europarlament el suplicatori per a la suspensió del dret de representació. La tramitació comportaria un temps d’al.legacions i de proves davant la comissió de justícia de l’Europarlament abans de proposar la seva decisió a la votació del ple, decisió que molt probablement seria favorable al suplicatori encara que d’acord amb l’article 9.7 del Reglament Intern de l’Europarlament  l’informe de la comissió pogués excepcionalment proposar que abans de recaure Sentència ferma en el procés no es prengués cap mesura de presó que impedís l’exercici propi de les funcions del mandat. És a dir, el que de veritat tem el TS és que la Comissió de l’Europarlament,  a més de retardar la Sentència amb els tràmits a seguir,  pugui proposar la suspensió de la presó per a Junqueras fins que la Sentència sigui ferma. Seria una altra plantofada que s’afegiria a les ja rebudes per les peticions d’extradició.

  El que el TS vol preservar de cara a la integritat i eficàcia del procés, evitant que cap poder legislatiu intervingui externament en la dinàmica del seu desenvolupament i en la seva autonomia, ho pot perdre pel que fa a la falta de respecte als drets fonamentals que han de ser exercits mentre la Sentència no sigui ferma. Si el TS no va estar atent al calendari de les eleccions europees previstes per compassar les sessions del judici de manera que s’hagués dictat Sentència abans de la presentació de candidats, o almenys abans de la constitució de l’Europarlament, no hauria ara de tenir pressa per evitar el suplicatori i no respectar escrupolosament els drets d’acció i representació polítiques. Cada cosa al seu temps.