Informes de les defenses (i 2): Antologia de les últimes paraules

  El dret a l’última paraula en el judici del procés es va transformar en una densa exposició d’emocions, raons i interpel.lacions que ressonaran durant molt de temps  en l’espai barroc de la Sala del TS. Les últimes paraules van interpel.lar el Tribunal (no sabem amb quins efectes), van emocionar l’audiència (i en alguns casos potser la van irritar), van aportar raons i conviccions i van deixar una traça de dolorosa constatació del fracàs de la política sense perdre del tot l’esperança en el futur. De tot el que vaig anotar durant aquella acte en faig  aquesta breu antologia d’expressions que durant una estona van sacsejar moltes consciències, també segurament les consciències dels mateixos que les proferien. No calia ser independentista per escoltar-les amb respecte, per més que les lliçons que se’n puguin treure difereixin profundament entre els que les escoltàvem. 

  - Oriol Junqueras: L’exercici de drets fonamentals mai pot ser delicte. Hi pot haver errors i convé evitar la mala praxi política que esquiva la negociació i l’acord. S’ha de tornar la qüestió a la política, a la negociació.

  - Raül Romeva: Les acusacions han buscat castigar, escarmentar una ideologia. Hi ha hagut una instrumentalització del concepte d’odi contra l’Estat per part de les acusacions, sense proves. La frustració genera odi i indignació. El conflicte ha de permetre que tothom pugui expressar-se. No ho podíem fer de cap altra manera. Convocar un referèndum no és delicte. Sempre he defensat que l’exercici del dret d’autodeterminació s’ha de fer sense violència. Només les relacions de reconeixement recíproc poden durar. Continuarem amb la mà estesa. Estem davant d’una oportunitat. Cal una resposta per seguir avançant des del respecte, la confiança i el reconeixement.

  - Joaquim Forn: No hi havia l’objectiu d’atacar la Constitució. Hem assistit al fracàs de la política. Amb el recolzament d’una majoria buscàvem una interpretació flexible de la llei per a un acord. No hi ha hagut cap resposta de l’Estat. L’1-O va ser una manifestació de civisme i dignitat a favor de la democràcia. Torno a demanar la llibertat que em va ser denegada per les meves idees. Vaig tornar de Brussel.les convençut que no he comès cap delicte, tot i que he pogut cometre errors.

  - Jordi Turull: Les crítiques no són atacs al sistema ni crida a la violència. Les acusacions destil.len falta de respecte al principi de legalitat i als drets fonamentals. De la suma d’actes legítims es construeix una rebel.lió. No coneixem la resignació. Som instruments de la societat catalana Els catalans no són ovelles i la violència no forma part del seu codi de conducta. L’acusació és un insult a la societat catalana. L’1-O va ser un dia amb sentit comunitari, amb la voluntat de deixar clara la pròpia opinió. Els que votaven eren ciutadans, no “massa”.  Les meves conviccions són molt profundes, defensaré el dret d’autodeterminació amb discrepància i respecte. Visc el meu compromís polític com una vocació.

  - Josep Rull: Tinc una gran tranquil.litat de consciència. Ha estat un judici sobre fets o sobre idees? Quina és la reacció de l’Estat davant el problema català? Hi ha una tendència a excepcionar el sistema de drets fonamentals. Intueixo que sóc acusat perquè no he renunciat a les meves conviccions polítiques. La Constitució va ser recolzada a Catalunya pel 91%, més que en cap altre lloc. Què ha passat perquè el 49% voti independència a les europees? La Sentència del 2010 ens va dir que si som nacionalistes no és la nostra Constitució. No tenim por a la democràcia per votar. El que passi aquí és molt important per a Europa. L’esperança és més poderosa que la por. No hi ha prou presons per empresonar un poble.

  - Jordi Sánchez: “És millor sofrir una injustícia que provocar-la” (Sòcrates). Per a la no-violència és essencial el respecte als drets fonamentals. La no-violència no vol dir passivitat i implica assumir les conseqüències, sempre amb el respecte a l’altre. Sóc víctima d’una injustícia causada pels poders de l’Estat.  La presó és causa de dolor. A Catalunya el dolor ha estat socialitzat i ha generat valors de solidaritat. Catalunya ha superat el dolor i hi ha un millor capital social que fa uns anys. El poder judicial no pot resoldre el conflicte polític, però pot no agreujar-lo. L’acusació parteix de la negació de la realitat. L’!-O va ser una gran jornada de protesta, dissidència i desobediència política. La dissidència és necessària per a la democràcia. El que aquí es posa en qüestió és el límit dels drets fonamentals. Crec en la política des de les institucions. No hi ha cap porta que finalment resisteixi, aquesta és la metàfora de la resistència de la majoria de la ciutadania. Confio que la justícia arribi.

  - Carme Forcadell: La meva conducta ha estat la mateixa que la del companys de la mesa del Parlament. Sóc jutjada per la meva trajectòria política, no pels meus fets. S’ha instrumentalitzat el meu nom. Ningú no em va convocar a la reunió del 28/9/2017 ( de la cúpula dels mossos amb el President, Vicepresident i Conseller d’Interior).  La paraula en el Parlament ha de ser lliure, no es pot censurar. Estava protegida per la inviolabilitat parlamentària. Espero que es repararà aquesta situació.

  - Dolors Bassa: El judici a vegades m´ha indignat i sovint entristit. Sóc professora, democràtica, sindicalista, independentista  i republicana. Sóc innocent dels fets que se m’imputen. Vaig treballar honestament durant els 22 mesos de Consellera, intentant l’avenç social. El 80% demanava votar i el programa s’havia de complir. La manera d’avançar era aconseguir un acord. No vull que el meu net pugui sentir parlar d’un “procés contra Catalunya”. Demano la llibertat per a mi i per a moltes generacions.

  - Jordi Cuixart: Em reafirmo en els drets fonamentals, la veu de la meva consciència. No tinc cap tipus de penediment. Ho tornaria a fer. N’accepto les conseqüències. La condició de presoner és un altaveu immillorable. Això és un judici a la democràcia i del resultat en dependrà la democràcia de l’Estat espanyol. Que no defalleixi mai la mobilització permanent. No es pot posar en qüestió el dret a protestar. L’1-O ha estat un acte de desobediència civil en tota regla. El problema és el de l’obediència que tolera situacions inacceptables. S’ha d’anar a la rel del conflicte polític i de la por a la paraula. Mai m’enfrontaran amb els pobles d’Espanya. Ens preocupa cap a on volem anar. El discurs del rei va ser una enorme decepció, va renunciar al paper de concòrdia. Em nego a viure sense esperança, em nego a odiar algú. Hi ha un intent de deshumanitzar el moviment català. La meva prioritat no és la presó sinó el continuar lluitant per millorar. El país no caurà en la frustració. No deixarem de lluitar pacíficament pel dret d’autodeterminació. Se’m jutja per ser el president d’Òminum Cultural. Estic segur que ho tornarem a fer, pacíficament.

  - Santi Vila: La nostra és una societat que sofreix. Com hem pogut arribar a aquest despropòsit? Com ho podem adreçar? Sempre vam actuar de bona fe, i jo respectant la legalitat i l’esperit i la lletra de la Constitució. Espanya és una nació de nacions que ha de fer de la seva diversitat un valor. Refuso la unilateralitat. L’acord es va poder fer, estava a punt (testimoni del president Urkullu). Ho vam intentar fins a l’últim moment. Ens van faltar les condicions de confiança, les havíem trencat. Vaig dimitir frustrat. Puigdemont no podia o no volia convocar eleccions. Quant a l’acusació, no convé caure en el presentisme: s’ha reconstruït retrospectivament un mosaic. Però enlloc no estava escrit que passaria el que va passar. Què hauria passat si s’haguessin convocat eleccions? I si s’hagués aplicat el 155 ja pels fets del 6 i 7 de setembre de 2017? Es va voler donar una enèsima oportunitat al diàleg. No podem ser presentistes: sabíem on volíem arribar? Segur que no! M’acullo a la tradició liberal espanyol, no a la llegenda negra, i ara Espanya es troba en una cruïlla. Res de fatalitats!  Tinc plena confiança en aquest Tribunal, que formi part de la solució i no del problema.

  - Meritxell Borràs:El catalanisme polític s’emmiralla en l’Oda a Espanya de Joan Maragall que comença amb “Escolta Espanya” i acaba amb un “Adéu Espanya”.  Catalunya és un nació que reivindica el seu dret a ser i vol ser escoltada. Teníem un programa de govern que no va ser impugnat, amb la voluntat d’arribar a un referèndum pactat. No hi va haver despesa pública ni clima de violència. És un conflicte polític. Hi haurà nous polítics que buscaran el seu lloc a Europa.

  - Carles Mundó: El judici és el resultat del fracàs de la política. S’ha traslladat el problema polític a la justícia. Som a temps de buscar una solució i la Sentència hi pot contribuir.