Mossos

  

 Seguint el curs del judici de l’1-O, després de la declaració aquesta setmana dels comissaris Ferran López (coordinador territorial) i Joan Carles Molinero (cap de la comissaria superior de coordinació central), tocaria parlar dels mossos. Dels mossos a Palau i als despatxos i dels mossos al carrer.

  Al Palau de la Generalitat la funció assumida pels mossos va quedar completament clara, abundant en la declaració anterior del major Trapero: ells estaven per complir amb la legislació vigent, constitucional i estatutària, i en concret per complir els mandats que dimanaven de la fiscalia del TSJC, primer, i del mandat específic de la magistrada del mateix TSJC a  partir del 27 de setembre de 2107. Aquesta voluntat de compliment xocava amb la voluntat política dels membres del Govern que s’aferraven al que suposaven com un mandat popular per acelebrar el referèndum l’1-O fos com fos. Van haver de combinar l’assumpció de les seves funcions amb la incomoditat que els causaven les declaracions de Forn i Turull tergiversant irresponsablement aquella disposició quan manifestaven públicament que els mossos estarien a favor de la celebració del referèndum i que desacataven el nomenant del coordinador Pérez de los Cobos. Ells no podien col.laborar en la celebració del referèndum ni podien desacatar una designació judicial, per més que fessin valer els recursos jurídics per defensar la conveniència d’una coordinació operativa i no una coordinació híbrida, política i operativa, com la que representava Pérez de los Cobos.

  Més que per dissipar la incomoditat, la cúpula de la prefectura dels mossos va haver de fer front en les reunions al Palau de la Generalitat dels dies 26 i 28 de setembre a la voluntat del Govern de no desconvocar el referèndun malgrat els informes de riscos que posaven de relleu la segura incidència d’enfrontaments (no d’actes concrets de violència) als col.legis per la presència massiva de votants i les intervencions policials que es produïrien. Els comissaris López i Molinero han concretat que al final de la segona de les reunions el president Puigdemont, contestant a un comentari  de Trapero en el sentit que esperava que no s’haguessin de lamentar desgràcies personals després de la jornada de votació, va manifesfetar que si es donaven aquelles circumstàncies ell declararia en aquell mateix moment la independència. El mínim comentari que es pot fer és que el president considerava ja en aquells moments que la situació era completament irresoluble, alea jacta erat. El temps dirà si va passar o no el Rubicó.

 Els mossos a Palau no van trobar resposta. La posició dels polítics era gèlidament pètria i ells havien de navegar com poguessin amb els requeriments judicials ajustant-se a l’única legalitat vigent. Dificilíssima missió entre la salvaguarda de l’ordre, el respecte a les persones i la indiferència, si no la hostilitat, del seu propi Govern. La institució dels mossos, el cos de Policia de Catalunya, es posava en perill.

  Als despatxos on en es desenvolupaven les reunions de coordinació policial la posició dels mossos va quedar igualment clara  i diàfanament exposada al coordinador Pérez de los Cobos. Van ponderar els mitjans de què disposaven, humans i materials, van elaborar un pla d’actuació,  van aixecar més de 4.000 actes d’advertiment i relació d’activitat als centres de votació abans de l’1-O, van participar activament en el dispositiu conjunt de les tres forces policials, tal com ordenava la magistrada, i van actuar el dia del referèndum segons estava previst. Els binomis d’agents de seguretat ciutadana haveien de ser presents en tots els col.legis, els Arros havien d’intervenir allà on no arribessin ells i havien de demanar l’ajuda dels altres cossos de g.civil i policia nacional, si era necessari, sempre seguint l’objectiu de complir amb el manament judicial peró amb la pauta de no causar mals majors amb una intervenció desproporcionada.

   Aquell acord als despatxos, que havia arribat a comptar amb l’oferta dels mossos de disposar d’un únic comandament centralitzat a la seva pròpia seu per evitar qualsevol suspicàcia, es va convertir en no res a les primeres hores del dia 1-O quan la g. civil i la policia nacional va rebre ordres d’actuar de manera directa i autònoma, al marge dels mossos, trencant el protocol convingut i validat pas a pas pel coordinador en totes les reunions prèvies. Els canals d’informació interna es van desfer i es van fragmenar. Aquell trencament només podia tenir un responsable, el que va decidir modificar el dispositiu conjunt i actuar pel seu compte de manera expeditiva.

  Demostrat el comportament correcte de la cúpula dels mossos, que desmenteix les falses atribucions de frau que els va fer el coordinador Pérez de Los Cobos, l’acusació de rebel.lió queda sense el cantó fonamental que se li assignava a la querella, la de l’aportació voluntària i coordinada a la protecció al referèndum de part dels mossos facilitant qualsevol esclat de violència previsible. Queda pendent la diligència d’acarament entre Pérez de los Cobos i Ferran López soli.licitada per l’advocat  Xavier Melero, però el Tribunal disposa ja des d’ara d’elements fonamentals de convicció per concloure que la contribució dels mossos a la suposada rebel.lió obeeix a un muntatge ex post dels fets amb la voluntat de posar en perill i desprestigiar la institució dels mossos.

  Al carrer, els interrogatoris de la fiscalia s’esforça a remar contracorrent d’aquesta evidència i subratlla el suposat paper passiu dels binomis el dia 1-O. Com ha senyalat Ferran López, la funció dels binomis no era la d’intervenir conjuntament amb les forces de la g. cvil i policia nacional, ni disposava de mitjans per fer-ho.  D’altra banda, l’actuació dels mossos, amb la col.laboració des Arros quan van poder, va resultar molt més eficaç que l’ús de la força dels altres cossos en el compliment parcial del manament judicial (el compliment com a tal era impossible): en van tancar en total 134 i en van impedir l´obertura de 239. Però aquells dies, i després,  tots els aires bufaven amb força contra els mossos, a Palau, als despatxos i al carrer.