quadern d'en Cinto Amat

  “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. Quan Josep Tarradellas pronuncia aquesta frase el 23 d’octubre de 1977 des del balcó de la Generalitat restablerta no està pensant en la seva persona individual que fa acte de presència en aquells moments, després de tants anys a l’exili, sinó en el retorn de la institució que representa, del sistema de Govern de la Generalitat restaurat pel decret llei de restabliment que preveia la transferència de competències abans de l’aprovacció de l’Estatut. No es dona la benvinguda a si mateix ni pretén que els que l’escolten li donin sinó que vol que els ciutadans, tots els ciutadans de Catalunya, donin la benvinguda al retorn de la Generalitat.   Era el conjunt de procediments, de normes, de facultats, d’estructura de Govern, el sistema de la Generalitat republicana en definitiva, el que retornava, independentment de la persona que el representava, que per circumstàcies personals era Tarradellas en aquells moments,   però que hauria pogut

Flaire de rosa exhalen les paraules en tots els fulls del llibre que llegeixo mentre l’escric amb tu. De tant en tant m’agrada tancar els ulls i olorar els mots florint línia per línia als solcs del nostre temps. A poc a poc avança l’argument, perfum de vida escrita cos a cos i a quatre mans collida. C.A. Sant Jordi 2018

     En la darrera interlocutòria de la Sala Penal del TS es critica directament la resolució del tribunal alemany de Schleswig-Holstein que denega l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel.lió amb aquest raonament que considera que no s’ha tingut en compte en aquella resolució: “ Lo más llamativo de la argumentación del Tribunal alemán es que se inicia con un ejemplo hipotético muy adecuado a nuestro caso, centrado en lo que sucedería en Alemania si el Presidente de un Land incurriera en una conducta como la perpetrada en Cataluña, pero a las pocas líneas abandona ese discurso sin profundizar en él y se desliza repentinamente hacia el supuesto fáctico de la pista del aeropuerto, huyendo así del pantanoso ejemplo comparativo que tan adecuado y pertinente resultaba”. La pregunta ve a continuació de la síntesi del fets ocorreguts a Catalunya que el mateix TS exposa unes línies abans: “Lo que aquí realmente sucedía era que, después de más de dos años dedicados a laminar e

  La resolució del Tribunal de Schleswig-Holstein denegant l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel.lió ha significat una clatellada al relat hiperbòlic del magistrat Llarena, i de retop la crítica més devastadora que es podia esperar a la resposta exclusivament penal del Govern Rajoy a la conclusió del procés. El dinamisme positiu que es podria desencadenar a partir d’aquesta resolució afectaria no només a Puigdemont sinó també a tots els empresonats i autoexiliats per la mateixa causa, la que en aquests moments és motiu de profunda preocupació en sectors amplíssims de la població catalana, no només entre els independentistes, juntament amb la necessitat de formació de govern per recuperar les institucions.   Per més que es vulgui posar en qüestió la competència del tribunal alemany per qualificar els fets, sembla que la consideració prima facie de la concurrència del requisit de la violència que exigeix el delicte d’alta traïció en la legislació alemanya no és com

          Durant una estona m’atreveixo a traslladar-me mentalment al despatx de Montaigne, a l’espai privilegiat on passa la major part de les hores de cada dia , i el primer que se m’acut és pensar si no perd el temps amb tantes estones centrades en ell mateix escrivint els assaigs. La resposta m’arriba de seguida : “Per bé que no em llegeixi ningú, ¿hauré perdut el temps havent esmerçat tantes hores en pensaments tan útils i agradables? No he fet més el meu llibre que el meu llibre m’ha fet, llibre consubstancial al seu autor. La natura ens ha concedit una àmplia facultat per ocupar-nos de nosaltres mateixos, i ens crida sovint per ensenyar-nos que ens devem parcialment a la societat, però a nosaltres en la millor part”.     Esperonat per aquesta afirmació, i donada la condició d’home públic amb responsabillitats importants, li pregunto què en pensa a aquestes altures de la necessitat de prendre decisions enmig de tants dubtes com ens crea la situació política actual. I

Sant Agustí el Vell Pedra en la pedra, la mà estesa del temps basteix la casa i el temple com un dòlmen amb la destresa nova, sempre naixent, al clos de cada mà, i a Agustí el Vell els murs de pedra seca a l’ombra dels ullastres són talaiots de la mateixa mà que crea el temps per guardar en el passat tot el que ara s’esmuny. La Mola de Maó El polvorí de la reina sembla un celler des de fora i per dintre una capella, però és polvorí a Menorca a la zona de la Mola, el polvorí d’Isabel que no portava les regnes perquè sempre estava en zel. No es disparà ni una salva des d’aquesta fortalesa que fou només amenaça contra qualsevol comesa, pures pedres malgastades durant anys de carlinades. Taula de Torralba Taula ciclòpia al bell mig del recinte, pulsió gegant, mesura dels humans o emulació dels déus.  

  Quan el magistrat Llarena va retirar la demanda d’extradició que havia cursat prèviament l’Audiència Nacional a Bèlgica a través de la instructora Lamela, va raonar la retirada per evitar una eventual negativa a l’extradició pel delicte de rebel.lió que podia crear una situació de greuge comparatiu respecte dels altres investigats en el cas que fossin processats a Espanya per aquest delicte, ja que l’extradició en aquestes circumstàncies atorgaria a l’extraditat el privilegi de no poder ser jutjat pel delicte més greu. Aquella eventualitat li ha esclatat a les mans ara a l’instructor Llanera amb la resolució del tribunal alemany de Schleswig-Holstein que li denega l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel.lió.   El que llavors es volia evitar de manera oportunista ara s’ha fet evident. Si finalment Puigdemont és extraditat per malversació de fons i només per aquest delicte se li obre judici a Espanya, mentre que els companys de govern, els presidents de les entitat

  En la interlocutòria de processament el magistrat Llarena troba la seva particular pedra Rosetta, i així ho diu literalment, en el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional publicat el 26 de setembre de 2014. En aquest Llibre que inclou els divuit informes redactats pel Consell Assessor des de la seva creació el 12 de febrer de 2013, troba el magistrat instructor de la causa contra els protagonistes del procés la pedra filosofal, la vareta màgica que li permet muntar el seu propi relat unint totes les peces en funció d’una idea predeterminada que condueix, segons la seva peculiar interpretació, a la perpetració d’uns fets que havien de ser inexorablement violents. Segons la seva visió   en el Llibre Blanc es perfila el “disseny criminal” del procés.   Per a Llarena la pedra Rosetta del Llibre Blanc dona la clau per entendre el desenvolupament “de una posible actividad delictiva en desarrollo, con relevo de los paricipantes” , d’acord amb la “voluntad