Adéu títols
Mirava els títols penjats a la paret
i sovint em semblaven fràgils
vaixells
navegant en el mar blanc
dels dies
enfeinats.
Tornaven sempre al mateix port
davant la taula del despatx
amb evocacions tardanes
dels dies primerencs,
d’amistats, esforços, paraules i ciutats.
Ara jubilat són un no res,
només quadres immòbils
descolorint-se sota els vidres.
Ja no naveguen amb mi per la mar blanca,
l’aigua dels
dies s’ha fos en solcs de tinta
i tenen un deix de testament les signatures.
No portaven a Ítaca,
però mentre els contemplo
des de la distància dels anys
amb l’albada de la jubilació,
quan el present s’allibera
de la pressió de tot reconeixement,
se’m dibuixa a la paret la platja blanca
on volia arribar després de tants viatges.
C.A.
Comentaris