Selinunte







No són lloses els anys, són peces d’un mosaic
que junts anem construint amb els colors de sempre,
seguint el traç d’un temps que  no s’acaba mai
mentre ensenya els contorns del dibuix més perfecte.

Selinunte o Agrigento no són carreus arcaics,
el record  caducat a les runes dels temples,
són les veus d’un passat que ens revela amb esglai
la bellesa i els tons d’un llenguatge perenne.

El mar, el sol i l’ombra que ens omplen la mirada
al clos de Selinunte, són ara igual que abans
en el mateix espai, sota els mateixos cels.
Ens porten de la mà al cor del vell missatge
que ens diu  que ara i aquí, d’aquest moment estant,
arrenquen tots els anys cap a un futur immens.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat