Matisos del Tribunal Suprem

 Després de l’enorme repercussió social de la interlocutòria de l’Audiència Nacional acordant la presó provisional dels Consellers del Govern pels indicis de delicte de rebel.lió i riscos inherents de fuga, destrucció de proves o reiteració delictiva, la interlocutòria de la Sala Penal del TS sobre la imputació del mateix delicte a la Presidenta i membres de la mesa del Parlament, acordant la presó provisional eludible amb fiança per a Carme Forcadell i la llibertat provisional amb fiança per a la resta de membres de la mesa (i sense fiança per a J. Josep Nuet), aporta alguns matisos dignes de tenir en compte:

   1.-  Allà on la querella del fiscal dona per fet que les successives decisions  parlamentàries, execucions governamentals i mobilitzacions socials paral.leles són expressions evidents del disseny i desenvolupament del delicte de rebel.lió, l’instructor del Suprem distingeix entre el mecanisme d’unilateralitat parlamentària i la suposada instrumentalització  de les mobilitzacions.

  La distinció és important perquè les decisions parlamentàries unilaterals, al marge de les resolucions del TC, podrien no tenir connexió directa suficient amb el disseny de les mobilitzacions, amb prou entitat com per considerar que la unilateralitat propiciada des de la mesa del Parlament és un element integrant i essencial del delicte de rebel.lió en el seu conjunt. Hi podria haver, en aquest sentit, un delicte continuat de desobediència sense arribar a configurar un delicte de rebel.lió.

   2.- Particular atenció mereix la relació hipotètica entre mobilitzacions i violència que la interlocutòria presenta de forma molt aproximativa i prudent, atenent al caràcter provisional de la fase inicial de la instrucció.

   Senyala l’instructor que als efectes de la concurrència del requisit de la violència podria ser suficient “l’ostentació d’una força que hom està disposat a utilitzar de manera  determinant”, amb totes les conseqüències, per aconseguir el fi proposat, i que “la personal i íntima renúncia de l’ús de la violència dels milers d’individus que van participar a l’1-O i  mobilitzacions posteriors” no fos suficient per excloure la responsabilitat dels “excepcionals subjectes” que se’n van servir.

  D’aquestes consideracions s’en podrien extreure algunes pistes  per a les defenses en ordre a desvirtuar el fet que les mobilitzacions, sempre pacífiques, hagin suposat en algun moment una ostentació de força disposada a ser utilitzada de forma violenta, més enllà de constituir manifestacions multitudinàries d’acord amb el contingut estricte de les resolucions parlamentàries, encara que aquestes no fossin constitucionals.

  3.- En base a la prudent aproximació als fets de la querella l’instructor acaba senyalant que podrien integrar figures delictives de menor rigor punitiu que el delicte de rebel.lió.

  L’alternativa de subsumir els fets en un delicte de sedició, que conté com úniques exigències la intencionalitat d’impedir l’aplicació de les lleis, i de fer-ho fora de les vies que l’ordenament jurídic faculta, suposa acceptar una substancial reducció de la hipotètica pena a imposar segons el resultat del judici.

   És significatiu que la interlocutòria de l’Audiència Nacional acordant la presó provisional dels Consellers no contingui explícitament  la consideració d’aquesta alternativa malgrat que la mateixa querella esmenta el delicte de sedició com a subsidiari del de rebel.lió.

  4.- El Suprem acorda directament la llibertat provisional amb fiança, o la presó provisional eludible amb fiança, amb criteris que s’aparten substancialment dels tinguts en compte  per la instructora de l’Audiència Nacional que va decidir presó provisional sense fiança per a tots els Consellers.

  La interlocutòria, tot i subratllar el paper protagonista de la Presidenta Sra Forcadell, també considera que ha comparegut sempre que  ha estat cridada, i valora el fet que no són apreciables ni el risc de fuga ni el risc de destrucció de proves (perquè estan totes documentades en els diaris de sessions del Parlament), i encara menys el de reiteració delictiva.

   En aquest sentit, la interlocutòria té en compte dos elements que podrien tenir certa rellevància política (dins i fora de l’estricte àmbit penal de totes les causes derivades del procés, que el TS té intenció d’acumular sota la seva competència), quan constata que els investigats reconeixen, segons es desprén almenys de les seves declaracions davant l’instructor, l’aplicació de l’article 155 i renuncien a la unilateralitat, en la futura acció política, fora del marc legal. El que podria ser una insinuació (potser perversa) als Consellers empresonats per l’Audiència Nacional en una propera declaració davant la instructora. Els antecedents immediats de la interlocutòria del Suprem haurien de servir per al seu alliberament a curt termini.

  De tota manera, i sigui quina sigui l’estratègia que utilitzi,  sempre es podrà dir de l’independentisme allò de “eppur si mouve”.