Suite per un casament

  Fem la celebració del vostre casament aquest migdia, en la vostra trentena, en la plena joventut que és per vosaltres l’autèntic migdia. Us heu decidit a renovar un compromís que connecta aquest present amb el vostre passat i futur, i amb el present, el passat i el futur de tots nosaltres. El casament és celebració, festa, i també compromís envers vosaltres mateixos sobretot i envers els qui us envolten.

Trenta anys són un migdia,

la claror zenital

d’un esplèndid migdia,

migdia que rebrota

de les arrels primeres,

remor de veus que estimen

i mans que us acompanyen.

Migdia lluminós

per veure-hi tots els noms,

els que primer van dir-vos

i els que direu de nou.

Migdia d’hores calmes

per nodrir-vos l’esforç

tot esperant la tarda.

Aquella dolça tarda

que va viure amb vosaltres

al bell mig de la vida,

allargant-la molts anys,

per fer lloc als matins

que avui us són migdia.

  En els vostres noms hi ha la identitat, l’origen que us fa persones i la saó del terreny on arrela el vostre compromís.

Recorda el teu nom

que ets filla del sol,

que portes als ulls

la llum de l’estrella

banyada de blau.

Vela al cel encès

amb vent i bonança,

nau a l’horitzó

que albira el futur

des del pal major.

Poseu proa als ports

d’olors i colors,

esteses les veles,

les mans amarades

amb el cant de l’aigua:

cinc lletres d’escuma

jugant amb les ones,

amb la veu comuna

als solcs de la barca.

    Un compromís fruit d’un diàleg que ajuda a descobrir l’amor amb diferents tonalitats i dificultats en cada fase. És difícil per nosaltres d’endevinar el punt en què comença i avança aquest diàleg per concretar la decisió del casament. Però segur que en cada etapa ha trobat i podrà trobar un futur.

Amor de rosa i espina,
de brasa encesa al caliu,
de goig nou i saba antiga
que no saps si plora o riu.
Si li dius que el sol declina,
fica l’ombra dins el niu
per guardar la llum del dia.
 

Amor de platja i de riba,
de mar oberta i de riu,
d’aigua closa a la petxina
que somia cels d’estiu.
Si li dius que el jorn ja fina,
es capbussa al fons soliu
per jugar amb la nit tranquil.la.

Amor de plany i de vida,
de mot sofert i festiu,
de veu càlida i amiga
que deslliura el so captiu.
Si li dius que el cant fatiga,
t’amanyaga i mig somriu
per fer junts la melodia.

Amor d’escolta i de crida,
de parla apresa al foc viu,
de cor fort i ment fornida
que endolceix tot el que diu.
Si li dius que el temps et fibla,
besa amb tu l’instant nociu
per curar-te la ferida.

  Aquell moment  devia tenir el seu origen en les ganes de compartir el vostre futur respectant-vos tal com sou.

En el teu mot
la meva sort
l’alè que encén
els matins d’or.

Al meu parlar
la teva veu
la teva font
la meva deu.
En el meu gest
el teu mirall
al meu desig
el teu cristall.

   Però malgrat la confiança i l’esforç sabeu que no tot són flors i violes, que hi ha trams difícils i que sempre cal recomençar. Us recordeu de l’accident d’ara farà tres anys?

Molt lentament gireu la roda costa amunt,
alçant el cap, tibant el cos sobre els pedals,
fitant el temps que inexorable us ve al damunt,
i el vostre esforç guanya el pendent i esventa els mals.

Roden els anys seguint els raigs dels vostres cicles,
amunt i avall meneu el quadre de la vida,
nuats al manillar per no perdre embranzida.
en cada nou embat refeu els antics vincles:
al punt on l’heu deixat el camí recomença,
amb cada pedalada sembreu nova semença.

    En el vostre compromís hi ressonen els noms dels que us acompanyen i dels que han fet possible que avui siguem tots aquí.

No trobaríem el traç del que hem viscut,
ni ens sentiríem vius al cap dels anys,
sense dir els noms que són i que som ara,
si no creixéssim amb ells a cada instant
per trobar-nos al present del que ha sigut
com un regal del temps que no s’acaba.

   Perquè sols no trobaríeu el sentit profund de l’amor i la vida. El ble de cadascun és el que crema però la flama ens il.lumina les il.lusions i la joia de conviure.

 En la flama ardent dels vostres anys, Xavi iElena,

encara hi crema el ble de la primera espurna

que us encén el present amb la claror dels altres,

una anella expectant d’il.lusions i mirades

que  us uneix a la dansa i al bell joc del conviure

celebrant junts el lloc i el futur de la vida.

   Us acompanyen els amics, la seguretat de l’amistat discreta, la plàcida companyia al llarg de la travessa.

 Batega discreta

en cada trobada,

conserva orgullosa

allò que us uneix

de cada paraula,

potser no parlada,

només pensarosa,

maldant en l’intent

de ser més entesa.

Plàcida companya

de totes les hores,

roman al seu lloc

feliç i segura.

Us mena al vell port

d’on fa temps sortíreu

i us vol al costat

quan el temps apressa.

Agombola l’aigua

del corrent que us porta

i assenyala el nord

de la gran travessa:

la vostra amistat.

    Aquest moment també l’han fet possible els qui us han vist créixer en les dues famílies (pares, avis i germans) i els qui han compartit i  comparteixen la joia de la complicitat familiar (oncles, tietes, cosins). Us mireu al mirall i us hi trobeu reflectits amb tots ells.

De les baules del temps

penja el vívid mirall

dels anys que ens van concebre,

dels colors fent-se rostre,

de la il.lusió arbrant-se

com al mar el corall.

Mirem cristall endins

i som tot just reflexos

de tots els tons de l’aigua

que passa i que perdura,

que ens crida per quedar-se

com més suaument s’allunya.

Els qui de prop mirem

i els qui de lluny somriuen,

som ells i són nosaltres

imantats per la crida

dels anys que ens sobreviuen.

No podem abastar

la imatge que ens convida

a traspassar el mirall,

però sí seguir la llum

que uneix tots els records

brollant entre els dos ulls.

    El passat, el present i el futur de tots ells formen part de la vostra vida

Girant el cap del cristall

sabem que al nostre darrere

s’apilen noves imatges

que en un present permanent

es fan tan vostres com nostres,

queden gravades per sempre

a cada angle del mirall

pel cisell del mateix temps,

com el reflex protector

que dins d’un fons infinit

ens guarda tot el que som

en perenne joventut.

    Les vostres mares no hi són però es fan presents a cada instant, i també van viure el començament del vostre compromís. Us recordeu d’aquelll estiu del 2008…? Gràcies a elles vivim el goig d’aquests moments d’ara.

Tot s’omple encara de vosaltres
i en el contorn de cada cosa
queda empremtat el vostre cos
com un alè de vida nova.
No hi sou però ens escolteu tothora
en aquest àmbit del silenci
on som tan sols els testimonis
del vostre esclat de llum i absència

que us fa presents a cada instant.
 

Del temps passat

pouem el goig d’aquest temps d’ara,

poseu sentit al pes i al fruit

de cada afany i cada empremta.

Serenament desfem els límits

de les mancances. Arrel arbrada

del que hem viscut, de mort a vida,

de nit a albada, maduren hores

de fonda espera de plenitud.

     Els germans se senten particularment partícips de les vostres ganes de viure, talment com els vostres pares i els vostres avis. Amb ells continuareu sent el que vulgueu ser, perquè sempre els tindreu al costat.

Som tots un sol present, una sang tendra

que circula incessant per la memòria

esdevinguda cos, petja i traspàs,

cercant els mots d’una llengua perenne.

Un vívid fil de temps uneix els braços

dels pares pujant-vos a collibè

als vostres braços d’ara oberts al fills,

un gest que obre l’espai a l’infinit.

De l’un a l’altre gest creix el misteri

de l’única paraula que us comprèn,

la que us diu el que sou i el que sereu

amb veu suau, tot just a cau d’orella.

   I en totes dues famílies el vostre compromís arriba també als nebots que són llavor de la vostra llavor, repte de cara al futur i inesgotable motiu d’alegria.

Comença amb cada un d’ells el temps d’un altre

que ens suma a tots els jorns una hora nova

i a poc a poc enceten el miracle

de ser qui som obrint una altra porta.

Se’ns transvasa el temps a l’edat del somriure

i en cada detall som més conscients

d’allò que sentíem quan érem infants,

de com és plaent l’ofici de viure

si entre tentines anem aprenent

el joc de paraules que ens creix a les mans.

  Després de tot, però, el que compta és disfrutar en el futur de la font de l’amor, assegurar que sempre ragi. Com en una pregària ens posem tots al vostre lloc per demanar que així sigui.

 Font de l’amor tranquil,

dóna’ns sabor i energia

en el clos de l’abraçada

per gaudir els nostres dies

del frec de cada besada.

Font de l’amor ardent,

serva’ns la força rabent

en la pell i la paraula,

fes d’aquests cors un torrent

que inundi el cos de frisança.

Font de l’amor a l’alba,

uneix-nos  rostre i desig,

obre’ns els ulls l’un a l’altre

perquè ens cali ben endins

la llum de la matinada.

 Font dels cossos amants,

guarda’ns l’esperit de les mans

i el vívid instint de la l’ànima

per continuar estimant

amb tots els plecs de la carn. 

C.A.

Celebració del casament de l’Elena i el Xavi

29 de juliol de 2017