Pou de glaç






Sota el cristall del pou hi quedava un tresor,
la veu de l’alquimista que desglaçava a glops
els arcans més secrets de vida, sexe i mort
amb l’atàvic conjur de la força dels mots.
S’elevava en la nit com l’esveltíssim pi
que sotja el fons del pou quan s’hi congela l’ànima,
l’alquímia del poeta vetllant ran del camí,
la penetrant paraula de Josep Palau i Fabre.  

C.A.

Canyamars. Pou de glaç
9 de juliol de 2017. Poesia i +
 Recital de Miquel Gelabert i Jaume Mallofré

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat