No seria com sempre

  A la presentació de l’esborrany de la Llei de Referèndum abans d’ahir al Teatre Nacional es va repetir amb insistència que la votació del dia 1 d’Octubre seria com sempre, com qualsevol altra de les votacions que hem celebrat en democràcia.

   Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai com fins ara no se m’havia dit que la gestió democràtica de la discrepància significa apel.lar al dret d’autodeterminació com el primer dels drets humans (!?), sinó que anava a votar en virtut d’un acord susbscrit per tots els representants polítics d’aquest país des de la instauració de la democràcia segons el qual tenim el dret a escollir i a decidir. Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai no se m’havia dit, i jo no ho havia experimentat, que havíem fet tots els esforços possibles abans de tirar pel dret i recórrer a l’autodeterminació unilateral contra l’Estat, sinó que havíem participat activament en la millora de l’autogovern amb la confiança de superar les discrepàncies, exigint i dialogant a partir d’un marc legal sempre perfectible que ens protegeix a tots justament perquè és millorable. Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai se m’havia dit que el règim jurídic en virtut del qual se’m convida a votar és un règim excepcional que preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, sinó que hi anava per la previsió d’una normativa electoral que era garantia de seguretat jurídica, transparència i objectivitat tant aquí com a la resta de l’Estat.

   Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai com fins ara no se m’havia dit que voti qui voti, i encara que només sigui per un vot positiu de diferència, dins dels dos dies següents es proclamaria la independència de Catalunya, sinó que sempre havia pensat que una declaració d’independència no pot ser cosa d’uns quants convençuts i que ha de passar, primer, per l’acceptació general dels electors a participar en una decisió consensuada amb l’Estat matriu i reconeguda per tots com a legítima, i després pel reconeixement internacional com a condició indispensable de la viabilitat del nou Estat. Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè abans  ningú m’havia de dir que la mateixa llei electoral preparada ad hoc, com un instrument excepcional i provisori, m’emparava en la meva actuació contra la intervenció de tercers, sinó que sempre anava a votar sabent que estava emparat d’antuvi per la legalitat electoral vigent, coneguda i respectada per tots els electors des de la primera votació democràtica, i mai ningú, en cap de les votacions en què he participat, havia intervingut contra el meu dret a exercir el vot. 

  Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai se m’havia creat d’urgència una Sindicatura Electoral un mes abans de les eleccions, substituint la Junta Electoral Central per una Sindicatura de cinc membres elegits per la majoria absoluta independentista del Parlament , és a dir, per una majoria que de cap manera podria aparèixer com imparcial en cap Parlament democràtic en una decisió tan transcendenal i que no representa el parer de la majoria dels electors d’acord amb el resultat de les darreres eleccions, sinó que he anat sempre a votar sabent que m’emparava la legitimitat i l’objectivitat preestablerta democràticament, dins dels tres mesos després de l’elecció anterior, és a dir, habitualment uns quatre anys abans, de la Junta Electoral Central amb total independència i imparcialitat. 

  Si anés a votar l’1 d’octubre no seria com sempre, perquè mai com ara desconeixia si hi hauran urnes i d’on hauran sortit, si hi haurà locals i on estaran ubicats, si el sorteig dels membres de les meses, que es diu que correspon a l’administració electoral del Govern i no com fins ara als Ajuntaments sota la supervisió de la Junta Electoral de Zona, tindrà com efecte que molts dels cridats no es presentin i moltes meses es constitueixin improvisadament pels presents en el local, sinó que sempre havia anat a votar sabent que la jornada electoral funcionava com un rellotge i sabent a qui m’havia de dirigir per qualsevol incidència o protesta.

   Si anés a votar l’1d’octubre no seria com sempre, perquè mai com fins ara no se m’havia dit que es confegirà un cens electoral també ad hoc, sens saber com es farà i si s’utilitzaran les meves dades d’altres censos sense la meva autorització, sinó que sempre anava a votar d’acord amb el cens electoral preestabler que actualitza, custodia i publica l’Oficina del Cens de l’Institut Nacional d’Estadística, sota la supervisió de la Junta Elelctoral Central.  Si l’1 d’octubre anés avotar no seria com sempre, perquè mai abans he anat a votar amb la indicació que el Govern i la seva administració “fomentaran” la presència d’observadors electorals internacionals, sinó que hi anava amb plenes garanties del desenvolupament pacífic de la jornada, de la total imparcialitat de l’actuació dels seus agents i de la segura objectivitat del seu escrutini.

  Si anés a votar l’1 d’octubre seria tan diferent de com ho he fet sempre, m’haurien modificat tant, i tant arbitràriament, els pressupòsits, el sentit, l’escenari, els intsruments, les garanties i la previsió de l’eficàcia dels seus resultats, que  segurament no hi aniré.