El referèndum català: Tòtem i Tabú

    

   Les diferents consideracions que mereix el tema d’un referèndum per decidir la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya es troben en un moment d’estancament tan fort, i d’absoluta manca de comprensió, o de mínima comunicació, entre unes i altres, que potser cal pensar en un condicionament del substrat psicològic col.lectiu que impedeix analitzar la qüestió de manera objectiva i no reactiva. Potser estem vivint sota els efectes del que Freud va definir com Tòtem i Tabú per esbrinar la neurosi psicològica dels individus amb relació als condicionants de les tribus aborígens de la Polinèsia. Segurament no cal anar tan lluny, però sens dubte que hi deu haver un pòsit, derivat dels antecedents històrics, i un cultiu interessat d’alguns elements específics que ens fan diferents, per intentar almenys una aproximació al problema del referèndum des de l’òptica del Tòtem i Tabú.

    Deia Freud, fa poc més de cent anys, que el Tòtem és l’avantpassat del clan i el seu esperit protector i benefactor. Els individus que posseeixen el mateix Tòtem es troben sotmesos a la sagrada obligació de respectar-lo sempre, sota pena de ser castigats si no obeeixen aquesta norma. Per la seva banda, el Tabú (equivalent al sacer per als romans i a l’agos per als grecs) presenta dues significacions oposades, allò que és sagrat i allò que és inquietant, perillós, prohibit o impur. El contrari del Tabú és Noa, el que és ordinari i accessible per tothom. Les prohibicions que es deriven del Tabú no són purament morals sinó que vénen imposades per elles mateixes i són anteriors a qualsevol fonamentació o justificació possibles.

    Mutatis mutandis, semblaria que la qüestió d’un referèndum per a Catalunya ha arribat a un punt en què dues societats totèmiques, la catalana i l’espanyola, es miren com dues realitats absolutament diferents, amb discordància total d’antecedents definitoris, protectors i benefactors que fan que no hi pugui haver cap relació entre elles. La força del Tòtem respectiu arrossega les forces interiors a no considerar cap altra perspectiva, i a tenir per Tabú qualsevol anàlisi o instrument que servís per superar, o almenys per relacionar, les dues realitats totèmiques.

   Per al PP, i per a una part important de l’statu quo socialista, el Tòtem és la indissoluble unitat de la Nació espanyola (article 2 de la Constitució), i el Tabú és qualsevol referèndum que posés en perill la sagrada unitat. La unitat, se’ns diu, és indiscutible i benefactora per a tots els espanyols, i qualsevol element que la qüestioni mereix ser exclòs i perseguit. No cal buscar-hi més fonaments, la unitat ve donada per ella mateix, és anterior a la mateixa Constitució i no pot ser discutida per cap membre del clan ni en cap dels territoris per on el clan s’estén. Aquesta visió totèmica de la unitat s’ha reforçat més i més com a reacció als plantejaments que han buscat en els territoris una definició menys estricta, i amb més contingut compartit, del orígens del Tòtem espanyol. Per aquests sectors el referèndum és i serà sempre Tabú perquè envaeix un espai sagrat, i posa en situació de perill la sagrada unitat, i per tant ha de ser rigorosament prohibit. El Tribunal Constitucional s’ha convertit en l’instrument de prohibició definitiva del Tabú en benefici d’aquesta visió totèmica espanyola.

   En l’altra societat totèmica, la que ve configurant el sobiranisme independentista català, el Tòtem és la diferència inalienable de Catalunya respecte de la realitat espanyola, i és Tabú qualsevol intent de posar en relació de complementarietat, o de mínima entesa, les dues societats. Cada vegada més el sobiranisme independentista predica l’hegemonia  del Tòtem de la total especificitat catalana com essencialment diferent de l’espanyola. Els catalans no hi tenim res a veure, i per això tenim el dret històric i democràtic indiscutible, anterior a la Constitució, de decidir unilateralment d’acord amb aquest Tòtem del passat protector. El Tòtem espanyol no hi té res a fer amb el Tòtem català, i viceversa.

   Per això la relació del sobiranisme totèmic amb el referèndum és profundament ambígua i essencialment incompatible amb el que significaria posar en un nivell de completa igualtat la possibilitat de la independència i la possibilitat de continuar formant part d’Espanya. El Tòtem català no permet aquesta equiparació perquè suposaria infringir el Tabú del dret a decidir unilateralment la independència. Per estrany que sembli, el sobiranisme independentista ja fa temps que passa del referèndum, i ni els resultats electorals adversos a la seva visió totèmica han pogut qüestionar el convenciment que l´únic que es pot decidir és la independència. Les forces totèmiques catalanes al Congrés diuen que potser s’abstindrien en la investidura de Pedro Sánchez si prometés un referèndum, no que hi votarien a favor. És totalment Tabú imaginar una sortida a la personalitat de Catalunya que obrís la porta a una relació institucional dins d’Espanya.

   Hi ha un tercer posicionamemt respecte del referèndum que pretén trencar aquests condicionants totèmics. És el plantejament de Podemos. Sostenen que un referèndum és l´única via de solució de la relació de Catalunya amb Espanya. Un plantejament aparentment clar i superador de Tòtems i Tabús, però que si s’analitza amb una mica de detall mostra les seves dependències respecte d’un altre Tòtem, el Tòtem del Poble, i d’un altre Tabú, el de no posar en qüestió qualsevol procés que pugui expressar la voluntat majoritària del poble. El Poble és per ell mateix capaç de superar totes les contradiccions perquè és anterior a qualsevol estructura imposada, i no hi pot haver dos pobles sinó un sol poble.

    Les mancances d’aquest plantejament totèmic populista es veuen d’una hora lluny, ja que tot i la seva aparença de  radicalitat  superadora dels Tòtems unitarista i sobiranista juga clarament amb tots dos i és deutor de l’un i l’altre: del Tòtem unitarista perquè malgrat jugar amb la carta de l’autorització a Catalunya per decidir continua convençut que la sortida és la unitat, i no ha pensat quina nova realitat sorgiria d’Espanya amb una Catalunya independent, ni ha articulat una relació de Catalunya amb Espanya que sigui fonamentalment diferent de la que proposen el Pp o el Psoe; i depenent també del Tòtem sobiranista perquè s’apunta a la utilització del procés populista per reforçar les línies comunes del Tabú del dret a decidir.

    Vivim col.lectivament en una situació de neurosi respecte de moltes qüestions, i la del referèndum n’és una d’important en aquests moments. A part de les qüestions històriques, econòmiques,  polítiques i jurídiques que dificulten trobar un camí de sortida a la relació de Catalunya amb Espanya, diria que existeix aquest pressupòsit psicològic social, emparentat amb els condicionants culturals que es volen imposar pels dos costats, i que han anat convertint com natural la percepció que formem part de dues societats incompatibles, com si fossin clans o tribus regides pels seus respectius Tòtems i Tabús.