Què passarà amb el full de ruta?
Amb
els resultats de les eleccions municipals a Catalunya, se’ns acumulen els
interrogants, com cada vegada que arribem a una de les fites senyalades pel
procés sobiranista, que en realitat no són punts de maduració per treure
conclusions d’on som i fins on podem anar, sinó llançadores cap endavant que
creen més dubtes que certeses. Així va passar amb les eleccions anticipades del
2012, amb la declaració de sobirania del Parlament el 2013, amb la consulta del
9N, i ara amb les municipals del 24M.
Els interrogants d’aquests moments: hi haurà
eleccions el 27-S?; s’ampliarà la signatura del preacord, o full de ruta entre
Convergència i ERC, a Unió, a Iniciativa i a la CUP?; de la formació de les corporacions
municipals i Diputacions se’n pot derivar algun fet que pugui ser qualificat
d’incompliment del full de ruta?; seguirà igualment endavant el full de ruta si
Convergència i ERC no obtenen la majoria absoluta d’escons el 27S i han de
recórrer a la suma dels escons de la
CUP?; entraria la
CUP al govern de la Generalitat?; seguiria igualment endavant si la
suma de vots de les tres formacions no arribés a la majoria absoluta dels
votants?
Hi ha una colla d’elements que no aclareixen
justament el panorama, sinó que hi afegeixen més dubtes:
- A l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio el
president Mas afirmava que el 27S se celebraran les eleccions, però matisant
que la seva convocatòria s’entén en el marc del compliment dels pactes del full
de ruta amb ERC. I afegia que en aquest compliment hi inclou el posicionament
d’ERC a favor de la presidència de CiU a la Diputació de Barcelona.
Què passarà si això no es produeix, o bé si ERC arriba a un acord amb Ada Colau
a l’ajuntament de Barcelona amb CiU a l’oposició? I si ho fa de manera
significativa en altres ajuntaments de progrés?
- Al llarg de l’entrevista el president es
veia encotillat en el preacord que de moment només té amb ERC, de manera que en
el seu argumentari no podia distingir entre el compliment dels pactes del full
de ruta entre dos i el que són les condicions objectives vigents en aquest
moment, després de la pèrdua de l’alcaldia de Barcelona, sobre la qual persones
rellevants del sobiranisme, abans de les eleccions, deien que, si es produïa, “s’hauria acabat el procés” (Agustí
Colomines, al suplement Presència del
dia 24M), i que “seria un pas enrere
desastrós per al procés” (Quim Torra en el mateix suplement). El mateix
president havia dit abans de les
eleccions que si es perdia Barcelona el procés “ no se’n sortiria”.
-
No poder distingir entre els pactes del full
de ruta amb ERC i les condicions reals de la societat catalana que s’expressen
en cada resultat (i que en aquests
moments demostren una clar decantament cap a l’esquerra) fa que la visió del
president, limitada al concepte sobiranista, es vagi empetitint i quedi reduïda
a una qüestió de decisió personal sobre la qual es fa pivotar la sort del
procés, i per tant també la sort de la societat catalana en vista a les
decisions que condicionaran el seu futur. L’estratègia d’avançar pactes i
compromisos sense atendre la realitat de l’expressió de la complexitat de la
societat catalana en cada moment porta el president a un camí sense sortida. Es troba presoner d'uns pactes, fràgils en si mateixos, no tenen en compte els canvis que es van produint a Catalunya, i també a tot l'Estat espanyol, que necessàriament condicionaran el full de ruta. El preacord amb ERC prescindeix absurdament de la consideració de qualsevol canvi que es pugi produir, com si la stituació a l'Estat espanyol hagués de romandre única i inamovible amb el govern del PP. Els moviments polítics ja produïts, i els que s'apunten a les generals de finals d'any, no van pas per aquest camí. Aquest és segurament el defecte bàsic del sobiranisme assimilat a independència.
-
Es van voler
presentar les municipals com una primera part de les pebiscitàries del 27S,
però ara ja no se’n parla, tot i que hom insisteix en la progressió del
nombre de regidors sobiranistes. Si es
miren fredament, els números no permeten gaire fer voleiar campanes:
A les
municipals del 2011 (quan encara el procés sobiranista no havia irromput amb
força) la suma dels percentatges de CiU i ERC era del 36,1%, mentre que a les
del 24M és del 37,9; si es suma el percentatge de la CUP, tenim el 38,3% el 2011, i el 45 % el 2015.
A les
autonòmiques del 2012, la suma de CiU i ERC era el 44,4%, i el 47,87% si s’hi
afegia la CUP. En cap
cas, doncs, s’ha arribat a la majoria absoluta de votants.
El 1.861.753
de vots a favor del Sí-Sí en la consulta del 9N s’ha reduït el 24M a 1.398.099 si es sumen els vots de
CiU, ERC i la CUP.
A l’àrea
metropolitana de Barcelona els regidors de CiU i ERC sumats eren 69 el 2.011, i
han passat a ser 71 el 2015 (CiU ha baixat de 65 a 31, mentre que ERC ha pujat
de 4 a 40). Amb els regidors de la
CUP la suma del tres partits era de 71 el 2.011, i passa a
ser de 78 el 2015 (la CUP
passa de 2 a 7 regidors, mentre que les altres plataformes alternatives
d’esquerres passen de 2 a 47). El PSC continua sent el partit majoritari a
l’àrea metropolitana, amb molta diferència, tot i que també ha baixat de 136
regidors el 2011 a 127 el 2015.
- Amb
l’evolució d’aquests resultats és políticament raonable mantenir la convocatòria
del 27S? És raonable mantenir el caràcter plebiscitari del 27S si la suma dels
vots sobiranistes no arriba en cap convocatòria a superar el 50%? Es podrà
mantenir la legitimitat política del full de ruta per a una altra declaració de
sobirania, i per a una posterior declaració unilateral d’independència, si els
resultats del 27S tampoc no donen una majoria absoluta de vots (com més àmplia
millor) als partits que comparteixin el compromís per la independència?
Comentaris