Batre el temps
Temps era temps
que batíem a l’era
amb el corró pesant
que rodava amb la mula
i amb la forca lleugera
que brandíem enlaire
amb el boll i la grana.
Temps era temps
de la petja ferrada,
de les piles de garbes
i el rostoll que daurava
la claror de l’albada
amb un deix intangible
de quietud i frisança.
Temps en el temps,
mirall endins de l’era,
la falç suspesa a l’aire
va segant estacions
i destriant les hores
mentre fermenta el pa
al clos de la cabana.
Temps serà temps
que tornarem a batre,
però ja no serà el blat
en el cèrcol de l’era,
serà el garbell dels dies
al cercle detingut
de l’aguait i l’espera.
C.A.
Comentaris