quadern d'en Cinto Amat

    Santiago Vidal és un jutge excel.lent. Els qui com a companys advocats vam tenir la sort de tenir-lo com a jutge en el seu primer destí a Arenys de Mar, vam poder comprovar la seva plena dedicació a la feina i el seu alt nivell de preparació jurídica, dues qualitats que paradoxalment no abunden en els jutges acabats d’incorporar a la judicatura. Ell hi va accedir procedint directament de l’exercici de l’advocacia, i això li atorgava un grau de compromís i d’experiència que el feien ser més proper, tant als professionals com als administrats, i doblement eficaç, per la comprensió de fons de les qüestions que se li plantejaven i pel realisme amb que encarava les resolucions.      El seu estil i nivell d’exigència i dedicació   em consta que no van canviar en els destins posteriors, i he tingut ocasió de comprovar-ho personalment en algunes de les resolucions dictades essent ja magistrat de la Secció Penal 10ª   de l’Audiència de Barc...

     Pràcticament amb una sola consideració de fons n’ha tingut prou el Tribunal Contitucional per desmuntar, amb unanimitat, la Llei catalana de consultes populars no referendàries, la referida al caràcter electoral del referèndum que s’encobreix sota la forma nominal de Llei de consultes. Amb això en té prou per declarar inconstitucional només dues frases de l’article 3.3 i els apartats 4 al 9 de l’article 16, els que es refereixen a les consultes de caràcter general i a la determinació del cos electoral que hi pot ser convocat. Més economia de mitjans impossible. Ja no ha calgut que entrés en la definició de l’objecte ni en el seu contingut d’acord amb l’article 3.1 que deixa tal i com està.   Amb aquesta consideració es constata el que ja es veia a venir: que si ens hem d’atenir a la Constitució vigent (que és del que es tracta) i a la doble reserva de llei orgànica per tot el que es refereix a les qüestions referendàries, com a dret fonamental i c...

La flor d’hivern a l’ametller florit és el calfred del sol que es deixondeix quan besa la rosada. C.A.

Concha Ibañez, Castilla Què hi ha a les pinzellades d’aquest quadre que em dispara els ressorts de la memòria? Aparentment, només els tons suaus d’un pinzell que refà l’instint de l’ull sobre una vall solcada pels records amb l’ombra escadussera d’alguns arbres. Un paisatge que amaga una ferida i no vol que l’oblit la cicatritzi. Seguint el solcs se’m van obrint els ulls al paisatge llunyà de la infantesa, sobre un terròs tancat, sense horitzó, quan l’arbre era tan sols escorça i branques. Van haver de passar una colla d’anys per entendre la llum d’aquell paisatge, per veure al rerefons, com en el quadre, la verdor expectant dels solcs i els arbres. C.A.

A Convergència i Unió diuen que hi va haver un malentès en la divisió de vots al Congrés la setmana passada. A Convergència i Unió vivim amb el benentès que encara que siguem dos de moment no passa res. A veure si ens entenem: si tu dius no i jo que sí, de seguida comprendrem que aquest no és com un sí , o si vols, a l’inrevés, que aquest sí és com un no , i ningú no hi veurà més que el que haurem entès tu i jo. Mira els Pujol i el Cabana que no ensuma cap herència. Per mi serà un tarambana i per tu una incidència, un mosso de palangana que no pinta a Convergència, un cunyat que t’entabana i a mi em crea indiferència, un malentès convergent de quan Pujol i la banca preparaven el terreny perquè hi governés la Marta. Posem el cas del Congrés. Havíem de votar a l’una però ens vam posar de través a l’hora més oportuna. Per això hi ha el malentès, perquè puguem repensar el que primer hem entès, i així ...

Blau escumós de Port en copa de morera, servit pel vent del nord amb flaire matinera. C.A.

    Si a Catalunya el sobiranisme i l’eventualitat de la seva concreció en un procés plausible d’independentisme és la qüestió política cabdal a desentrenyar en el cicle electoral d’aquest 2015, en el conjunt d’Espanya la qüestió política central que s’haurà de concretar és la del paper que acabarà jugant el moviment/partit Podemos i quina repercussió tindrà aquest joc en el mateix procés sobiranista.     Disposem d’enquestes segons les quals Podem/Podemos pot tenir resultats rellevants tant en les autonòmiques (plebiscitàries per als sobiranistes) de Catalunya i de la resta d’Espanya com en les generals legislatives de finals d’any, recollint un vot relativament transversal i predominant entre àmplies capes de la població que refusen tant el sistema econòmic com el polític, entre les quals, però, ha augmentat l’interès per la política. L’expresidenta del CIS, Belén Barreiro, xifra aquest augment per la política en 8 punts percentuals en les sèries d...

Ni era una comissió d’entesos de bona fe, ni era investigació que ens pogués demostrar res. Tot ve dels temps dels Pujol, de tants anys dient que sí, de fer cara de mussol com qui no les veu venir. I a fe de déu que vingueren els millets amb comissions, hostes experts que aprengueren munyir els càrrecs amb milions. A la nostra Dinamarca s’ensumaven les olors de quelcom de putrefacte que es podria en els racons Però tot era a fi de bé: als amics la recompensa i als clients la bona fe de creure que tot compensa. En aquesta Dinamarca Mas només és un de més (si fem   cas d’allò que esmenta): ha pogut sentir la flaire pujant del dret i el revés, ha vist l’estany ple de femta i els amics coberts de ronya, però no li ha quedat empremta ni n’ha de sentir vergonya. Som un país ben estrany, un dia som paranoics, víctimes del propi engany, i a l’endemà uns esquizoides que muntem l’aparador per mostrar-nos de pe...

      Després d’escoltar Joan Margarit llegint els seus poemes, i de fer-se’m evident que per a ell la lectura del poema és, com diu ell mateix,   una operació molt semblant a la de la seva escriptura, perquè en la modulació i l’entonació de la veu sembla que es repeteixen les formes, les oscil.lacions i la força interior que els ha originat, ressegueixo amb pausa el seu útim poemari, “Des d’on tornar a estimar” , per trobar els llocs que segons Margarit desvelen l’estimar.   En el primer poema, que com si es tractés d’un declaració d’intencions es titula   “Estimar és un lloc”, hi trobo llocs concrets (“una vinya”, “un terrat llunyà”, “la teva cambra”, “el cant d’aquells ocells al cementiri”) que convergeixen cap a la profunditat d’un lloc originari, que es pot comunicar de la vida del poeta a la vida del llector, des d’on és possible fer front a la intempèrie moral, com explica a l’epíleg, quedant-te sol amb la pròpia por i ignorànc...

     Les propostes de Constitució per a una futura República   Catalana (fins ara tres en circulació) ens demostren que entre nosaltres hi ha molts aspirants a esdevenir el Jefferson nacional català, i obsessionats com estan per l’exemplaritat institucional del futur Estat han perdut de vista la realitat social del país i s’han deixat emportar per l’eufòria del procés donant per descomptat que la situació política ja està prou madura per dibuixar la Constitució que ens mereixem. Hem de pressuposar que hi ha una part de bona voluntat en aquests intents, encara que es produeixin fora de lloc i de temps, però tot i la seva innocuïtat present penso que contribueixen a escampar encara més confusió en el futur del procés sobiranista i, el que és més greu, a banalitzar-lo en allò que voldria arribar a ser, un procés realment constituent.   La crítica a aquestes propostes, en particular a la de l’equip jurídic del ciutadà i jutge Santi Vidal, corre per la x...