Plecadència




Interrogar les flors
ofertes en silenci:calzes, corol.les de secret,
és un destí per a lliurar-hi
tota una vida. Si poguésim,
fora del riu, insommes, mantenir
fins a la mort una pregunta,
desmentiríem l’ombra.

(Joan Vinyoli, “Interrogar les flors”)

Interrogues les flors
i et donen un nom i una figura
per cada instant de vida
brollant en el verd nascut de l’aigua
i en els colors que esclaten
amb harmònica cadència,
cridant-se l’un a l’altre
dins l’esvelta perfecció de la bellesa
oferta  en el silenci
als ulls que s´hi emmirallen.
I et donen també el nom
del instants fugissers
al final del silenci,
quan  amb el misteri del temps
a poc a poc es decandeix
tanta bellesa.
Però no et donen cap nom
per explicar-te el secret
del vincle rediviu
de plenitud i decadència,
de la vida que es vincla
i de la mort dreçant-se.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat