Plecadència

Interrogar les flors

ofertes en silenci:calzes, corol.les de secret,

és un destí per a lliurar-hi

tota una vida. Si poguésim,

fora del riu, insommes, mantenir

fins a la mort una pregunta,

desmentiríem l’ombra.

(Joan Vinyoli, “Interrogar les flors”)

Interrogues les flors

i et donen un nom i una figura

per cada instant de vida

brollant en el verd nascut de l’aigua

i en els colors que esclaten

amb harmònica cadència,

cridant-se l’un a l’altre

dins l’esvelta perfecció de la bellesa

oferta  en el silenci

als ulls que s´hi emmirallen.

I et donen també el nom

del instants fugissers

al final del silenci,

quan  amb el misteri del temps

a poc a poc es decandeix

tanta bellesa.

Però no et donen cap nom

per explicar-te el secret

del vincle rediviu

de plenitud i decadència,

de la vida que es vincla

i de la mort dreçant-se.

C.A.