Al jutjat passant per Elisenda de Pinós
El jutge Castro
no decau. I cal que ens en felicitem. Encara que des de la Fiscalia li van
bombardejar de manera processalment insòlita una primera citació de la Infanta Cristina com imputada
en el procediment penal contra el seu marit i socis adherents i adherits (veure
“Coses que la Infanta no havia de fer”),
i l’Audiència de Mallorca posteriorment anul.lés aquella citació senyalant al
jutge que en tot cas prosseguís la investigació pels indicis de delicte contra
Hisenda i de blanqueig de diner (veure “Arranjament per a una Infanta”), ara
aquest jutge d’Instrucció, que no és intrèpid sinó que se cenyeix
fidelíssimament al que resulta dels fets investigats, acaba la peça de
responsabilitat d’un procediment molt complex i extens amb la declaració d’un Judici d’inculpació formal, exteriorador
d’un Judici de probabilitat d’una possible responsabilitat penal. Es tracta
d’un pas endavant, qualitativament superior a la simple imputació indiciària,
que ha de conduir (si no hi ha més arranjaments
processals expressos per a la
Infanta) a la presentació dels respectius escrits d’acusació
formal i de defensa, i a la posterior celebració de Judici amb Sentència final.
El jutge Castro
lamenta, de forma elegant, que l’Audiència de Mallorca li barrés el pas per
atribuir a la Infanta la totalitat dels delictes que ara ja, sobre
la base d’un judici de probabilitat raonable, atribueix al marit Urdangarin i a
la resta d’imputats. Però aquell pas barrat no era el final del trajecte sinó
una desviació forçada per continuar sobre la resta dels delictes contra Hisenda
i de blanqueig de capitals obtinguts de manera delictiva, en benefici propi i
del marit.
La continuació
del jutge Castro s’ha fet amb pas segur i decidit. Destil-la en la seva
resolució l’evidència dels fets que porten quasi tots al Carrer d’Elisenda de
Pinós de Barcelona, el domicili conjugal de la Infanta Cristina i del seu
marit Urdangarin. La conclusió que en trec després de la lectura de la Resolució, i en particular
dels Antecedents de Fet Sisè i Setè que condensen la participació de la Infanta, no deixa de
traspuar una aguda ironia sorneguera, no exempta de la precisió i del rigor
penal que el tràmit requereix, que ve a dir: si no us creieu que la Infanta va participar en els tripijocs del seu marit i companyia, aneu al domicili d’ells dos, del
Carrrer Elisenda de Pinós de Barcelona, i mireu de trobar una explicació a les
reformes de la casa, al servei domèstic, a la decoració, a les cortines, a
algun quadre, a alguns llibres, al mobiliari i a les instal.lacions,a festes
amb pallassos al mateix domicili, així com a despeses d’hotels, restaurants,
compres, regals i viatges fora del mateix domicili, fetes pel mateix matrimoni, que no
tingui relació amb l’activitat fraudulenta de l’empresa Aizoon SL que la Infanta havia de conèixer
perquè n’era cotitular al 50%.
No sé pas com la
defensa de la Infanta,
amb Miquel Roca al davant, podrà evitar d’adreçar-se al domicili d’Elisenda de
Pinós, ignorar-lo o passar de llarg com si no existís. Veurem, veurem…
Comentaris