Un dia

Juan Gris: Finestra oberta

Enyoraré la llum verdosa del rellotge,
la teranyina dels ulls al mirall del matí,
el got de cafè amb llet i aquesta ràdio insomne
que escup arran de mar el que no vull sentir.

Un dia em faltaran els nervis d’abans d’hora,
l’escampall de papers i els mails que no he llegit,
el clic de la cartera, el client i la prova,
les claus tancant la porta quan s'hagi fet de nit.

Un dia em mirarà l’escaire de la taula
demanant-me el dibuix i el preu del darrer llibre,
m’esperarà al final d’un full l’última línia
per dir-me que li falta només una paraula,
la que es va perdre entre els rebrecs dels dietaris
i jo no vaig saber trobar en cap diccionari.
C. A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat