Sons
La professora de música Claudia Vergara plora sobre el seu piano entre les runes de casa seva a Constitución (Xile)
¿Quants sons té la dissort sentida des de dins,
el cor de la desgràcia polsant sobre els estralls
les notes estrafetes d’un cant emmalaltit
que plana sobre els camps com un tèrbol mirall?
¿Quants noms de l’infortuni s’apleguen pels camins,
quins tons tenen les veus de l’eco amenaçant,
dels sorolls de la terra badant-se com un fruit,
del brunziment de l’ona amb nervi desbocat?
Plora amb tu la música esvaïda entre la runa
i busca en els teus dits una altra melodia,
nous acords contra els sons de la por rediviva
que tesin altre cop les tecles una a una
per refer la difícil i fràgil harmonia
entre el pols de la terra i el batec de la vida.
¿Quants sons té la dissort sentida des de dins,
el cor de la desgràcia polsant sobre els estralls
les notes estrafetes d’un cant emmalaltit
que plana sobre els camps com un tèrbol mirall?
¿Quants noms de l’infortuni s’apleguen pels camins,
quins tons tenen les veus de l’eco amenaçant,
dels sorolls de la terra badant-se com un fruit,
del brunziment de l’ona amb nervi desbocat?
Plora amb tu la música esvaïda entre la runa
i busca en els teus dits una altra melodia,
nous acords contra els sons de la por rediviva
que tesin altre cop les tecles una a una
per refer la difícil i fràgil harmonia
entre el pols de la terra i el batec de la vida.
C.A.
Comentaris