L'Estatut, tal com queda (2). Drets, garanties i Institucions

Drets, deures i principis rectors (Títol I, articles 15 al 54).-

Pel que fa a la innovadora aportació de l’Estatut a la regulació concreta dels drets i deures, el contingut del text que es sotmetrà a referèndum queda pràcticamet tal i com es va proposar pel Parlament de Catalunya, i per tant es podrien repetir les consideracions que des d’aquest modest àmbit d’opinió ja es es van exposar.

En el text tal com queda s’introdueixen només els següents matisos:

- Es matisa l’article 20 i s’afegeix al fet que "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort" la previsió que tenen també dret a "rebre un tractament adequat del dolor i cures pal-liatives integrals".

- En els drets i deures en l’àmbit de l’educació es manté l’article 21 proposat i s’hi afegeixen altres cinc aspectes: la gratüitat, el dret a la formació professional i a la formació permanent, el dret als ajuts públics, dret a rebre suport de les persones amb necessitats educatives i dret de la comunitat educativa a participar en els assumptes escolars i universitaris.

- En el capítol de drets i deures lingüístics, que es mantenen íntegrament (articles 32 a 35), només es substitueix l’expressió final de l’article 32.5 ( " no es pot exigir a la persona interessada la traducció al castellà" dels escrits presentats en català davant els òrgans d’àmbit estatal) per l’expressió que aquests escrits "tindran en tot cas plena eficàcia jurídica".

- Es concreta a l’article 37.1 que els drets i deures lingüístics, de coneixement i ús davant les administracions públiques "també vinculen a l’administració general de l’Estat a Catalunya".

- S’afegeix a l’article 37.4 que " els drets i principis d’aquest Títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències, ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen". El que ve a ser una aclaració en el sentit que els drets i deures de l’Estatut signifiquen una concreció i un aprofundiment dels drets fonamentals de la Constitució que no comporten atribucions de competències diferents de les que reconeix el mateix Estatut.

- Quant a la tutela dels drets, es modifica la redacció de l’article 38.2 de la proposta ( que preveia recurs davant una sala especial de garanties estatutàries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’acord amb el que establís la Llei Orgància del Poder Judicial) per la possibilitat d’un recurs "davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixin les lleis". Per tant, no es crea una Sala de jurisdicció especial sobre aquesta matèria.

- A l’article 40.7 s’introdueix que la promoció de la igualtat de les diferents unions estables de parella s’ha de fer "tenint en compte llurs característiques". I a l’article 41.5 es matisa que l’obligació dels poders públics de vetllar perquè "la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual", es portarà a terme "en l’àmbit de llurs competències i en els supòsits que estableixi la llei". És a dir, es deixa ben clar que aquest reconeixement del dret a la lliure decisió de la dona no és una porta oberta a l’avortament en qualsevol supòsit.

- A l’article 50.4 ( dades que figurin en l’etiquetatge, ambalatge i instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya") es canvia l’expressió "constin almenys en català" per "constin també en català."

Les Institucions (Tïtol II, articles 55 a 93).-

El mateix es pot dir en quant a la conservació quasi íntegre del text de la proposta pel que fa a les Institucions. El que ja vaig comentar sobre aquest Títol queda per tant aquí per reproduït i continua sent vàlid per al text sortit de les Corts.

Tan sols s’introdueixen els següents matisos:

- A l’article 57 (estatut dels diputats), a la immunitat dels parlamentaris, llevat dels casos de delicte flagrant, se li suprimeix la previsió que només puguin ser inculpats o processats amb l’autorització del Parlament.

- A l’article 67.4 es suprimeix que la proposta de nomenament del President de la Generalitat sigui contrasignada pel President del Parlament i pel President del Govern de l’ Estat, i queda simplement que "el President de la Generalitat és nomenat pel rei". A l’apartat 5 del mateix article , a efectes de protocol a Catalunya es canvia la posició preeminent del President "immediatament després del rei" per "la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya"

. - A l’article 78 (funcions del Síndic de Greuges) la supervisió amb caràcter exclusiu, que en la proposta s’estenia a "l’activitat de les persones amb un vincle contractual amb les administracions públiques", es precisa amb el mateix caràcter d’exclusiu per a "les persones amb un vincle contractual amb l’Adiministració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen". Es suprimeix la previsió que pugui estendre el seu control "a l’Administració de l’Estat a Catalunya, en els termes que estableixin els acords de cooperació amb el Defensor del Poble", i al seu lloc es preveu que " el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col-laboren en l’exercici de llurs funcions". Es procura evitar, per tant, entrar en conflicte amb les funcions del Defensor del Pueblo, per no crear problemes de constitucionalitat, tot i que el Síndic de Greuges manté la supervisió amb el caràcter d’exclusiu de totes les activitats directa o indirectament relacionades amb l’Administració de la Generalitat i amb l’ Administració local de Catalunya.

- En l’apartat 2 de l’interessant article 84 sobre les detallades competències locals, s’afegeix la precisió que les competències pròpies ho seran " en els termes que determinin les lleis".

- Finalment, a l’article 91.4 (Consell de Vegueria) s’afegeix que l’alteració que les Vegueries puguin comportar dels límits povincials "s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució" (requeriria Llei Orgànica).