Mater clamans

una dona i el seu fill, víctimes de la fam al sud d'Etiòpia /REUTER


Pesen lloses d’oblit sobre la terra,
mare terra fidel i acollidora,
mare clamant que la tristesa aferra
i emboira la mirada colpidora.

Massa segles goluts, curulls de guerra,
per redreçar aquest plor que em deshonora,
per relligar les mans de qui em desterra
a la inútil visió conhortadora.

Mare infantada dins l’aura serena,
mare oblidada que em dónes saó,
únic gresol on transformar la pena

que neix abraçada pel teu tremolor,
humus etern que em fas la crua ofrena
de la fruita arrelada al teu dolor.