quadern d'en Cinto Amat

  Muntanyes   Fan angoixa les muntanyes, tan soles, tan imponents, amb remor de veus estranyes i l’embat de tots els vents.   En les esquerpes arestes i amb un sinistre udolar, s’hi congrien les tempestes que davallaran al pla.   Cims altívols i carenes, immòbils en les serenes jornades de sol ardent, us vestiu amb vesta blanca i la bellesa no us manca quan l’hivern es fa present.   B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Canigó   Un matí de tramuntana des del coll de Mas Pallera el Canigó se’ns atansa amb sa blanca cabellera.   A tocar de les mans balbes el massís fendeix la plana quan el vent del nord fondeja a la mar empordanesa.   Sortós el vent que ens sacseja, ens treu la bena dels ulls,  ens escabella els sentits i ens apropa amb nitidesa al que sempre ens queda lluny rere els núvols dels desigs.   C.A. (2022)   Pots esoltar els poemes :...

Esperança   Velles i noves banderes flamegen en els balcons. No hi són les nostre senyeres i no hi haurà prou presons.   Ens resta la tramuntana i les ones de la mar, amb la dignitat humana que no podran doblegar.   La terra esquerpa i florida és del poble català i la llengua és força i vida per avui i per demà.   Tots som fills de les muntanyes i en el poble i la ciutat ens remouen les entranyes vells anhels de llibertat.   Una nova renaixença tard o d’hora sorgirà. Si n’escapcen la creixença més ufana brotarà.   B.A. (“Arrels” 1939)     Si vingués el fracàs   “La nostra nit, orella parada de l'esglai, escolta com s’atansen, per l’ampla pell de brau, rialles sense llavis, mal somni cavalcat”   (Salvador Espriu, “La pell de brau”)   Si vingués el fracàs després de la tempesta, si cedissin els ulls al dolor de l’espera sense arribar a sentir que...