quadern d'en Cinto Amat

   Els negociadors d’ERC amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa amenacen en un article conjunt d’ahir a La Vanguàrdia amb un ultimàtum : nou pacte fiscal o noves eleccions. El pacte fiscal que exigeixen es correspon amb el finançament singular que el mes de març, abans de les eleccions, va presentar el president Aragonés amb la consellera d’economia: sortir del règim comú de finançament; hi ha d'incloure tant la gestió com la recaptació, liquidació i inspecció dels impostos recaptats a Catalunya, a més de l'objectiu d'augmentar la capacitat normativa "en tots els tributs"; també caldria fixar una quota de solidaritat amb la resta de l'Estat, i una aportació pels serveis que presta a Catalunya.    Davant la dificultat d’arribar a un acord amb el PSOE en aquests termes, i trobant-se ERC en procés de desintegració de la direcció del partit acumulant lluites internes personals i opinions contràries sobre la conveniència d’un acord amb el PSC, formul...

       Més enllà de l’explotació econòmica de l’esport, i del futbol en particular, podem aproximar-nos a la seva dimensió pròpiament lúdica i al que aquesta dimensió comporta de més profund per als seus protagonistes i espectadors. L’esport, tots els esports, són una manifestació de la realitat superior del joc. També el futbol participa d’aquesta dimensió, i la final d’ahir de l’Eurocopa entre Espanya i Anglaterra m´ho recordava, en tant que espectador habitual de l’espectacle dels esports en general, vinculat a una modesta pràctica juvenil, i de primera joventut, del futbol precisament. Encara ara seguint alguns partits em veig corrent pel camp, imaginant la passada o la recepció de la pilota. I el mateix deuen sentir tots els espectadors a qui els agrada l’esport, i més si l’han practicat en algun moment de la seva vida o encara el practiquen.    Va ser Johan Huizinga qui amb la seva obra “Homo ludens” (1938) de manera raonada i convicent ens va p...

        Després d’entotsolar-se amb la causa del tsunami pels aldarulls d’octubre de 2017 contra la Sentència del procés, de ressuscitar-la per traçar un carril   contra la llei d’amnistia quan tot just es començava a negociar, després d’ampliar-la per un suposat delicte de terrorisme contra Carles Puigdemont i Marta Rovira, després d’elevar-la al TS per als investigats Wagensberg i el mateix Puigdemont, sempre amb el parer contrari de la fiscalia de l’Audiència que només hi veia un delicte de desordres agreujat, després de veure´s quasi tocant el cel del seu prestigi personal amb successives pròrrogues i ampliacions el 30 de juliol de 2021   i el 29 de gener de 2024 malgrat el pal de la justícia suïssa , heus aquí que la Sala Penal de l’Audiència Nacional li tomba tot el muntatge per no haver-se mirat correctament el calendari i haver decidit arbitràriament que la investigació podia continuar a partir del 30 de juliol de 2021 quan de fet el termin...