quadern d'en Cinto Amat

    Queda lluny el llibre escrit a quatre mans per Oriol Junqueras i Marta Rovira el 2020 (“ Tornarem a vèncer, i   com ho farem) ”, tan lluny que ara mateix els seus autors no s’hi retrobarien a l’hora de decidir conjuntament la posició del partit respecte de la investidura del president de la Generalitat   i de l’entrada a l’Ajuntament de Barcelona.   Els últims esdeveniments ho confirmen. Marta Rovira ha signat el document de centenars de càrrecs i excàrrecs d’ERC demanant la renovació general de la cúpula dirigent i la retirada d’Oriol Junqueras de la seva intenció d’optar novament a la presidència del partit en el proper Congrés. Oriol Junqueras, però, acaba de protagonitzar a Sant Vicenç dels Horts la primera sessió de propaganda personal en aquest sentit davant de 300 militants i amb la presència significativa d’Ignasi Elena, Joan Tardà i Raül Romeva.    D’altra banda, l’acord del PSC amb ERC per a l´Ajuntament de Barcelona no agrada a M...

Les primeres hores del dia setè les dediquem a voltar per la coquetona ciutat d’Akureiry, la capital del Nord, més aviat un poble elegant amb maneres urbanes totalment sostingudes. Passegem pel port, pel cèntric carrer comercial, i entrem a l’església, al capdamunt d’una pronunciada escalinata des d ’on es domina el conjunt, amb vitralls traslladats des del londinenc Coventry a l’interior. La façana imita les columnes de lava del paisatge, vol ser una incrustació cultural de la singularitat del paisatge a la solemnitat del temple. Camí de Glambaer , tornem a l’acompanyament amable del rumor de l’aigua, del riu serpentejant ent re pastures de verd inacabables on ramats de cavalls i ovelles pasturen pacíficament. Diuen que els cavalls islandesos, d’aparença robusta però més aviat baixos, tenen el privilegi d’afegir a les modalitats de marxa dels cavalls d’arreu un galop especial que els permet recolzar-se simultàniament sobre dues po tes laterals, el que els possibilita una particular ...

A hora matinera del cinquè dia sortim en direcció nord, cap al parc nacional de Jökullsargljufür . Fins al creuament amb la secundària 901 el paisatge es repeteix, amb cadenes de muntanyes ferruginoses revestides de verd a banda i banda, i amb l’acompanyament dels corrents d’aigua que oscil-len, pugen o baixen en un o altre costat. La vista ja s’ha acostumat a aquesta company ia. Però a partir del desviament a la 901 el canvi de paisatge és total. Comença el desert, que es fa més present a mida que la carretereta de grava puja i revolta entre extensions planes de pedres i roques de riolita misteriosament esteses sobre la superfície. Qui les hi ha deixat? Qui ha fet d’aquest altiplà una vastitud desèrtica que sobtadament ens captiva? A la carena, abans que la carretera comenci la baixada cap al poblet de Modrudalur , la vista se’ns en va : a primer pla, les ondulacions marronoses de la continuació del desert, després una línia verda, matisada, als peus de la cadena de punxes volcàniques...

El tercer dia al dematí ens presentem a la punta de Dyrholaey , encara a la costa sud, un promontori de roca basàltica, molt erosionada, d’una negror intensa, afavorida per la grisor del cel en aquesta hora, d es d’on es poden entrellucar, o més aviat endevinar, amb l’ajuda de prismàtics, alguns exemplars de frarets (“lundi” en islandès), els simpàtics i preuats ocells d’armilla blanca i negra i pronunciat bec vermell, dels pocs que aquestes dates encara no han emigrat. A banda i banda del promontori, roquers enormes amb extensions de platja negra als peus que s’estenen fins on la vista és capaç d’arribar. El terra dels rocalls, amb trams foradats i esbatanats per l’entrada impetuosa de les ones, és quarterat, com si alguna mà desmesurada s’hagués entretingut a fer puzles inacabables de lava. La grisor densa de l’atmosfera s’accentua amb la presència d’un grup d’illots fantasmals prop de la platja de Reynis fjara , els suposats trols convertits en pedra quan a la sortida del sol feine...