La resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Davant la negativa de l’autoritat judicial belga a tramitar l’extradició de Lluís Puig (que no gaudeix de la immunitat europarlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí) per considerar que el tribunal que el jutjaria a Espanya era incompetent i que corria el risc de veure afectats els seus drets fonamentals, el magistrat instructor Llarena va plantejar unes qüestions prejudicials al TJUE relatives als límits que en la interpretació de les ordres de detenció i d’extradició imposa la Decisió Marc de la UE a les decisions dels Estats requerits. El TJUE acaba de respondre a aquestes qüestions declarant, en síntesi, que:
- L’autoritat nacional d’execució (en aquest cas Bèlgica) no pot entrar a comprovar quin és l’òrgan judicial competent de l’Estat emissor (en aquest cas Espanya) per emetre l’ordre de detenció o extradició, i per tant no pot negar-se a tramitar-les en base a una simple al.legació d’incompetència de l’òrgan emissor.
- No obstant, l’autoritat nacional d’execució podria negar l’extradició quan la qüestió d’incompetència es vincula a la vulneració de drets fonamentals i verifica que “existeix un risc real de vulneració degut a deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat emissor o a deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones i del que formi part l’interessat”.
Una de freda i una de calenta. Llarena se surt amb la seva? No del tot. En surt beneficiat el grup de Waterloo? No ben bé. Tot dependrà de les consideracions que faci l’autoritat judicial belga, partint dels criteris d’interpretació d’aquesta sentència del TJUE, quan se li torni a plantejar l’extradició. Si denega de nou l’extradició per considerar que en el sistema judicial espanyol hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades, o que afecten expressament i directament la tutela judicial dels partidaris de la independència en tant que grup objectivament identificable, haurà de ser després de verificar-ho en base als informes previs que, segons la Sentència i en virtut de l’obligació de cooperació lleial que preveu la Decisió Marc de la UE, ha de demanar a l’autoritat judicial espanyola. No serà gens fàcil derivar d’aquests informes una deficiència sistèmica del funcionament judicial espanyol, o l’existència d’un dret penal perjudicial, pensat per jutjar exclusivament els grups independentistes (seria l’equivalent a una mena de “dret penal de l’enemic”). Les reformes introduïdes recentment en el C. Penal espanyol van en sentit contrari.
No descartaria, però, que la desconfiança demostrada fins ara per les autoritats judicials belgues envers el sistema judicial espanyol portés a plantejar una qüestió judicial pendent i a demorar la resolució de les extradicions fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans, que té pendents tots els recursos dels condemnats en el procés, dicti sentència, verificant llavors si s’han vulnerat, o no, drets fonamentals. Crisi a la vista de les relacions polítiques entre Bèlgica i Espanya?
Comentaris